Mascotes hàmster (i II)

Uns amics solucionaven el problema així: quan els periòdics estaven bruts, en posaven altres per damunt i així. Els ulls no voran, però el nas estava a punt d’estallar. Resultava un sàndwitx de campionat, una estratificació geològica, capa sobre capa. Amb el temps fermenta i allò de baix es converteix en combustible fòssil, Els de Repsol vingueren un dia i preguntaren quant demanava per la gàbia.

Ai, la passió pels animals! Si hi ha cases que quasi emulen l’arca de Noé: que si gossos de cacera, guardians, de casa, que si peixets de colors d’allò més bonics, mascoters amb plantes d’aquari amb truc per a mantindre’ls en vida 15 anys, d’aigua freda i calenta i els noms més suggestius: pallasso, Terra Neó, gat persa, felis catus, siamés, de Birmània i aliments apropiats: pollastre, carn cuita, ous nous. Hi ha peixeres d’allò més suggestives, però altres recorden porqueres immundes com les tortugueres, eixes piscines amb forma de rinyó que té una palmereta, Anem a vore: una tortuga és un animal vetust i longeu, tal vegada et duplica l’edat, no la pots tenir en un orinal. És molt humiliant per a la tortuga estar junt a aqueixa palmera que es nota que és falsa. A la tortuga ni lo fa cap il.lusió. Si fóra un gos encara el distreia alçar la poteta i zàs, però a una tortuga no.

Clar un problema que es planteja són les vacances. Dur la peixera o la gossada és complicat, confiar-los a curadors costa diner. El més humà és assumir els hànsters amb responsabilitat i humanitat. Ells ho demanen i mereixen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *