Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Les cases -modestes cases- del carrer d’entrada al poble, estaven molt prop del camp, segueixen estant, però ara, gràcies a Déu i al treball de l’home a Alemanya i Barcelona, canviaren la modèstia per la dignitat.

Fimns a elles arribaven els gemecs de Pepa.

-Què passa? -preguntaren les veïnes.

-Una gitana està parint en el primera olivera de l’estaca. I un crit de Pepa fou com la crida d’una trompeta celestial, com si els àngels cantaren el Glòria a Déu en les altures i Pau en la terra als homes de bona voluntat…

Les veïnes acudiren i com ajudaren amb la seua “bona voluntat”!, amb robes, amb estisores, amb menjar, amb gibrells d’aigua per a rentar la criatura i la mare, pasturaven, veritat que pasturaven?

Nasqué una xiqueta amb una mata de pèl negre. Les pastores van vestir la xiqueta i la mare i els van donar de menjar a la parella.

Quan van acabar la bella feina d’amor, digueren en acomiadar-se: Joanet, la teua Pepa sembla una Mare de Déueta amb la xiqueta en els braços.

Feia calor. Era el mes de juliol, però era Nadal; fou la Nit de Nadal i l’olivera un tendre, suau i ascètuic Betlem.

Cremava la terra, tot el dia alimentada pel sol amb l’absència del vent. També cremaven els cors d’aquells dones perquè en cada una havien entronitzat un Betlem i els gesmils i lligaboscos que es bolcaven pels bards dels patis semblaven enviar olor a encens i a mirra.

L’olivar ja no existeix. La vellesa o la influència europea el feren desaparéixer arrancant tots els seus arbres i quan jo passe per allí, mire el llioc del que va fer de Betlem i mentalment em senye.