Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No han de ser una càrrega. Si es duu amb estima pot ser fins un factor de cohesió per a les famílies. Sempre està el consell del iaio, la seua experièmcia, la seua capacitat d’unir els fills i nets.

Quan la família no pot fer-se càrrec d’ells per situacions de treball o malaltia greu és bo saber acceptar-ho i cercar ajuda en les institucions de la societat: centres de dia, residències geriàtriques… En aquests casos necessiten la cura carinyosa del personal qualificat i les visites freqüents dels familiars. El contacte físic és important.

No oblidar-se de la solitud a què es veuen abocades moltes persones grans als pobles. Els fills han marxat a les ciutats en busca de millors condicions de vida per a ells i els seus fills. els companys/es han mort i encara que els fills desitgen que vagen amb ells, elles s’hi resisteixen. No se senten a gust un  entorn totalment nou i desconegut. Se senten desplaçats. Ahí és important la familiaritat del veïnat del poble. Estar pendents d’ells, vore què poden necessitar, dur-los alguna compra, visitar-los i xarrar una estona amb ells, preocupar-nos dels seus problemes i donar una mà en tot el que es puga. A aquestes edats cal acomodar els habitacles a les necessitats de la persona gran. Que ella se senta segura. Així tindrà més gran estabilitat física i emocional.

Dur una vida al més activa possible. També tenir cura de l’alimentació. I fins quan siga possible, valer-nos per nosaltres mateixos.