El futur incert de les pensions (I)

El futur de les pensions al nostre país no està escrit. Els economistes l’únic que poden pretendre és analitzar les dades econòmiques passades i presents, fer prediccions de variables   a futur (que mai no encerten quan es fan a llarg termini), i arribar a conclusions, oferir suggeriments pel que fa a les línies a seguir i poc més.

A l’estat es cobren més de huit milions de pensions. Per cada pensionista contributiu hi ha 2,11 cotitzants en actiu. Pel que fa al dèficit anual de les pensions el 2017, la diferència entre els ingressos per cotitzacions socials i els pagaments a pensionistes se situà prop de 18.000 milions. I el dèficit no sembla que vaja a reduir-se els pròxims anys. En un sistema de repartiment com el nostre, amb els ingressos per cotitzacions socials dels teballadors per compte propi o aliè, es paguen les pensions dels jubilats del  moment. No cobrem menys de la nòmina per a pagar les nostres pensions futures, cotitzem per a pagar als que ja s’han jubilat. Si actualment amb una ràtio del 2,11 tenim un dèficit de més de 18.000 milions d’euros, què passaria si s’acompliren els pronòstics que alerten que seguint la tendència demogràfica actual en 2050 la ràtio seria propera a 1? Si cada vegada naixen menys fills i i es jubila més gent amb majors esperances de vida l’equilibri de les pensions pot vore’s compromés. L’arribada de nous treballadors de fora és una de les solucions que assenyalen els experts, així com la major i millor incorporació de les dones al mercat laboral i l’estímul de la natallitat a l’estat.

La robotització prevista en el futur pròxim generarà canvis que avui dia són imprevisibles, però amenatzants per a l’ocupació. Si acaba expulsant més mà d’obra que la que genera, pot ser un factor negatiu més per al sistema de pensions. Els experts estan plantejant ja la possibilitat que els robots cotitzen a la Seguretat Social. L’última reforma del sistema de pensions reduïa penosament el creixement de les pensions al 0,25%, fins que el sistema s’equilibrara. Això realment implicava una devaluació de la pensió real, que el propi Banc d’Espanya estimava en una devaluació pel pas del temps de més d’un 30%.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *