Santa Teresa de Lisieux (1 d’octubre)

Estimada Teresa:

Apartada i recollida en el desert de la serra d’Atalaya, il·luminada per la Mare de Déu de la Misericòrdia, Villar de Tejas (llogaret de Xelva i annex d’Utiel), amb dotze habitants, és un monestir amb els seus claustres, cel·les, i església de Sant Josep. Des de la taciturna plaça t’escric, recordant la teva vida: Alençon, despertar tendre i entranyable (1873); els Buissonets de Lisieux (1877), jornades de dolor; el Carmel (1888) capvespre despullada a la nit fosca de l’ànima; i l’alba amb l’estimat (30 de setembre de 1897), Qui complau el desig de l’esposa: “vull passar el Cel fent el bé a la terra “.

Però, saps el que més m’admira de tu? La simplicitat i senzillesa evangèlica. El teu cor és per a Crist
però sense menysprear l’amor dels que t’envolten: Maria Celia Guerin, “Que tendre és el cor d’una mare! I com expressa la seva tendresa en mil detalls previsors en els que ningú pensaria … “, Luis
Martín, “el cor tan tendre del pare havia afegit a l’amor que ja tenia, un amor veritablement maternal “,
Maria, Paulina, Leònia i Celina les teves germanes. Recordes aquella conversa quan després d’enterrar
la teva mare, amb tan sols quatre anys, us trobàveu reunides les cinc? “Luisa hi era, i en veure’ns a Celina i a mi va dir: ‘Pobretes, ja no teniu mare! ‘Llavors Celina es va tirar en braços de Maria, dient ‘Bé, tu seràs la meva mare! Jo estava acostumada a imitar-la en tot; però, em vaig girar cap a tu, Mare meva, i com si el futur haguera esquinçat ja el seu vel, em vaig trobar als teus braços exclamant: ‘Doncs la meua mare serà Paulina! ‘”.

Es fa tard, els fulls de la tardor llisquen, el so de les campanes flueix, “vaig comprendre que l’amor tanca totes les vocacions, que l’ amor ho és tot, que l’amor abasta tots els temps i tots els llocs”.

NB: Traducció feta a partir d’un text de José Andrés Boix (ALELUYA)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *