Santa Teresa de Jesús (15 d’octubre)

Benvolguda Teresa:

Caminant pels camins, pelegrinant pels pobles de l’Espanya Buidada, de llargs silencis i estrets carrers, m’ature en el rentador d’El Hontanar (Alpont), terra de l’interior, forta com Àvila.

Des d’aquest indret, llig les línies que a tu dedica Azorín: “No cesa de caminar por toda España la buena religiosa; va de pueblecito en pueblecito y de ciudad en ciudad; habla con frailes, monjas y prelados. Para todos tiene palabras afectuosas. Sus ojos son negros y redondos. La complexión de la religiosa es fuerte”.

Trac el cap al camí i escolte el soroll de les rodes contra les pedres, imprimint un solc inesborrable en els cors dels fills de l’Església. En vesprejar de ta vida mires darrere de tu i en la llunyania d’aquell 28 de març de 1515. A Àvila Alonso Sánchez Cepeda contempla amb admiració la seua filla i amb gran gratitud la seua esposa donya Beatriz Dàvila Ahumada. Per un sender, la xiqueta de sis anys, ronda amb el seu germà Roderic, somiant morir màrtir. El teu oncle et sorprén, retirant-vos a l’hort on edifiqueu una ermita, que s’esfondrarà en 1528 amb la mort de la teua mare. El camí condueix a un carrer i el carrer al monestir de l’Encarnació. Allí en 1515 ingresses com a carmelita. De nou l’ermita serà assolada per una malaltia, curada regresses a la clausura, a la bullícia, una vida llunyana al teu somni de silenci i solitud. Jesús va a tombar l’ermita, monstrant-se en visió mentre pregues davant un Crist llagat. Com Francesc intentes reconstruir-la, reformant el Carmel i fundant el 24 d’agost de 1562 a Àvila el monestir descalç de Sant Josep, xicotet i auster com la llar de Natzaret. Fundacions, escrits, hores de contemplació, sempre “Los ojos puestos en Él y no hayan miedo se ponga este sol de justicia, ni nos deje camiar de noche para que nos perdamos, si no le dejamos a Él”. Retirada i exhaurida mors en els braços de l’Estimat el 15 d’octubre de 1582 a Alba de Tormes.

Capvespre, el fred acarona els meus braços, l’aigua flueix buscant el riu. El Tormes, terra endins, cerca el riu Duero.

PD: Text de José Andrés Boix (traducció meua al valencià)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *