Sofàs, Divans, Cadires de Braços

Dis-los “h”, diuen quan diverses paraules vénen a significar el mateix i després de donar-los més voltes que a una truita, parlar i parlar sense arribar a un acord i sense aparença de concordar, a u se li acut doncs dis-li hatxe.

Existeixen uns xicotets mobles a les cases que no han crescut, sols han fet molta caixa i que s’afonen cap avall: són els sofàs, divans o cadires de braços. Estan subjectes a una sèrie de lleis físiques i regles matemàtiques que sempre es compleixen; per exemple, quan un sofà és barat sempre és lleig. Sempre i sense remei, què anem a fer-li?

En totes les ciutats importants tens una tenda que s’anuncia amb molta intensitat com “el palau del sofà”. Això del palau és una ironia: aqueixa estructura arquitectònica és el menys semblant a un palau que has vist en ta vida. Una nau industrial de tres mil metres quadrats plena de sofàs, huit-cents tipus de sofàs diversos, on està el sofà que va a embellir el saló de casa i que va a arrencar adulacions en les teus amics/gues? Són tots horribles.

Però  la culpa no és dels sofàs. La culpa és d’un animal mitològic, mig sofà, mig llit: el sofà-llit. Perquè ja ens hem acostumat però això esdevé una aberració als ulls de tots. A qui se li acut creuar dos mobles que res tenen a veure l’un amb l’altre? És com si jo investigara la peixera-banyera o l’estufa-wàter. No té sentit, no hi ha per on agarrar-ho. Una opció és visitar una tenda més, la que va deixar propagganda la setmana passada , anar al Paradís del Descans que per falta d’ofertes no es queda muda.: “Tenim una amplia selecció de sofàs-llit en nombros estils i colors, amb opcions com divans i sofàs-cama de cantonada. Alguns inclús tenen emmagatzematge incorporat per a la roba de llit, cixins addiccionals i mantes. Amb la seua doble funció, t’estalvien espai i diner; els nostres sofàs-llit mai descansen, això els ho deixem als convidats. Autèntiques gangues per al descans i l’economia.

Et tombes per a provar-los i t’afones fins les entranyes del sofà. Preveus que algun dia hauràs de demanar auxili al parc de bombers; total un sofà amb molta suggestió impracticable per a les teues possibilitats i amb moltes dificultats pel seu volum i formes per a encaixar-lo en el teu dormitori sense cantonades. Semblant moble hauria d’estar prohibit per L’OMS perquè és un perill, qualsevol dia et quedes submergit en el buit i tal i com estan ara els recats et veus en la ruïna. I palpes la protuberància dels reposabraços, que se’t clava al coll i et talla la circulació. Clar, en no arribar-te el reg al cevell, es percep una plàcida sensació de somnolència. Mitja hora de sesta i res més, et deixa sense el reg a tot un hemisferi del cevell. I una hora pot produir lesions irreversibles. Et carregues el mort?

Després, els sofàs són infranquejables. Per a començar davall d’ells no es pot escombrar. Si t’ajups i mires davall, pots trobar de tot: monedes, bolis, el comandament perdut, la goma i la forquilla del xiquet, botons, llevataps, fletxes, didals… què et vaig a contar que no sàpies. Allò més que un sofà sembla l’arca de Noé, fins les aranyes s’hi refugien. El camió del fem s’assabenta quan es clava la granera per davall de la cadira de rodes. Oblida’t del divan nou i dorm fins ara en el vell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *