Sant Vicent Ferrer i Castelló, de Xavier Martí i Juan (Castelló Notícies)

De l’11 al 18 d’octubre de 2019 l’Obrera acollirà una exposició dedicada a Sant Vicent, valencià universal. El 5 d’abril de 1419 va morir a Gwened (Vannes, Bretanya) este predicador reconegut en gran part d’Europa. Per tant, s’han complit 600 anys del seu traspàs. Amb este motiu les quatre diòcesis valencianes han celebrat un Any Jubilar Vicentí, des del dia de Sant Vicent de 2018 fins al corresponent de 2019. Per la seua banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va declarar Sant Vicent Escriptor de l’Any 2019.

Vicent Ferrer (València ca. 1350-Vannes 1419) és un sant molt popular i un valencià universal. És una personalitat històrica polifacètica: religiós, teòleg, predicador, taumaturg, conseller de prínceps, etc. En les línies següents tractarem de veure la relació de Sant Vicent Ferrer amb el poble de Castelló.

No ens consta que el pare Vicent vinguera a Castelló. Un tradició local, que a mi em sembla de poca vigoria, indica que el sant anava de camí cap a un altre lloc i va passar prop del nostre. Un veí del poble i seguidor del pare Vicent se li va acostar i li va dir: «Pare Vicent, ¿no ens fareu mercé d’entrar al lloc de Castelló de Xàtiva i fer-nos dignes de presenciar alguns dels vostres prodigis?» El dominic el va mirar amb un posat seriós i li va contestar: «Si escoltàreu la paraula de Déu i la posàreu en obra, vosaltres mateixos faríeu els prodigis». En vore que el de Castelló se n’anava trist, el sant el va fer tornar i li va dir amb un somriure: «Tot aquella persona que siga batejada en la pila baptismal de la vostra església no morirà a causa d’un rellamp». I va afegir: «Però recordeu que no trobareu la vida si no la perdeu per Jesucrist».

Una persona anciana molt posada en qüestions devocionals i locals em va assegurar que, efectivament, no s’ha conegut mai que algú que haja rebut les aigües baptismals en la pica de l’església, haja mort per un rellamp.

El següent fet que ens vincula amb el sant és la fundació d’un convent de predicadors (dominics o dominicans) a la recent creada vila de Castelló el 27 de gener de 1590. El cenobi no solament estava format per frares del mateix orde del sant sinó que, a més, portava el seu nom. L’edifici, format per les dependències dels frares i una església, estava situat al solar que hui ocupa l’Ajuntament i part de la plaça del mateix nom. La vida religiosa al convent va ser dissolta el 5 d’agost de l’any 1835. El convent fou enderrocat en 1933. L’església va estar oberta al culte fins a la Segona República i enderrocada el 27 de març de 1936. Tenia 11 capelles.

Si passegem pel nucli urbà de Castelló, trobarem al barri del Califòrnia una via publica dedicada a Sant Vicent. Este carrer, que comença a la Gran Via i s’allarga fins a la ronda de Montolivet, va rebre este nom en 1951. En este carrer es troba l’antiga entrada principal al cinema d’estiu Califòrnia, que dona nom a tot el barri.

D’altra banda, el retaule de l’església parroquial que es troba abans d’entrar a la sagristia està dedicat a Sant Vicent Ferrer. En el nínxol central ha estat i hauria d’estar la imatge vestida del sant, una de les poques que es va salvar de les destrosses de la guerra. I pareix que va ser gràcies a una família devota que el va ocultar durant tota la guerra dins d’un armari de paret de sa casa.

El bisbe de Zamora Eduard Poveda, natural del nostre poble, va conéixer molt bé la figura i l’obra literària del sant. Li dedicà un estudi titulat «El tratado “de suppositionibus dialecticis” de San Vicente Ferrer y su significación histórica en la cuestión de los universales», el qual analitza un opuscle filosòfic del sant valencià i la rellevància que tingué en la seua època (Anales del Seminario de Valencia, nº 6, 1963, pp. 5-88).

Els miracles

Sant Vicent Ferrer va ser i és molt popular perquè va ser un gran taumaturg. Només cal recordar que en el procés de canonització se li van reconéixer 873 miracles. És lògic preguntar-nos si en va fer algun a Castelló o a algun fill o alguna filla de Castelló. Pel que jo sé, abans de la canonització en 1455, no. Sí que hem trobat relats de miracles o prodigis atribuïts al sant que van ocórrer després de  fer-lo sant i després de la fundació del convent de Castelló.

La versió més antiga del primer és de 1735 i els fets cal situar-los cap a l’any 1600. Diu així:

[al marge] Otro milagro en Castellon.

En la Villa de Castellon de la Villa nueva (oy llamada de San Felipe) por los fines del siglo passado sucediò este otro prodigio. Gerarda Balaguer muy devota de S. Vicente, y de nuestro Convento, que allí tenemos del Santo, teniendo ya los gusanos para subir à las boxas, y no teniendo hoja para mantenerlos, faltandoles lo menos tres dias para concluir la cosecha, no hallando remedio humano para la hoja recurriò al patrocinio de San Vicente, y assí cerrando la andana se fue à nuestro Convento, donde hizo celebrar una Missa al Santo, y después bolviendo à su casa hallò, que todos los gusanos, aviendoles faltado la hoja se subieron à las boxas, y formaron sus capillos con tanta abundancia, que tuvo una copiosissima cosecha, y quedò pintado el milagro en la Iglesia de nuestro Convento.

A continuació, la mateixa font relata el castic que va rebre un castellonenc per no haver pagat la festa del sant:

[al marge] Otro milagro con castigo. Por relacion autentica.

En la misma Villa, no muchos años hace sucedió en una casa, cuyos herederos tenian obligacion de costear la Fiesta del Santo todos los años, y por pleytos que tenian no quisieron costearla, este milagroso castigo; que estando la cosecha de la seda à la vista se prendiò fuego à la casa, de suerte, que fue preciso sacar el Santissimo Sacramento, y ponerle delante con rogativa, y clamor al Cielo, para que no passasse à las demàs casas el fuego; y para que se conociesse que era castigo del Cielo, el fuego quemò sola la casa, y la cosecha de su dueño; pero una andana, que en la misma casa tenia un mediero, aunque la chasmucò algo el fuego dexò libres los gusanos, y tuvo este hombre abundante cosecha.

Com podem observar, sant Vicent es va mostrar advocat per a la collita de la seda. Els dos relats es troben en la Historia de la portentosa vida, y milagros del valenciano apóstol de Europa S. Vicente Ferrer con su misma doctrina reflexionada, obra de Francisco Vidal Micó (Joseph Estevan Dolz, Valencia 1735, p. 380). Hi ha edicions posteriors i versions en altres autors.

El tercer miracle va ocórrer, segons algunes fonts, en 1602. La primera versió d’este miracle apareix en el llibre del dominicà Vicent Gómez Corella († 1638) Relacion verdadera de la vida, muerte, y hechos maravillosos del padre fr. Domingo Anadon, editat en 1604 a València, “en casa de Juan Chrysostomo Garriz”. La versió que transcrivim, però, és de la Quarta parte de la historia general de santo Domingo y de su Orden de Predicadores, obra de Juan López editada a Valladolid en 1615 per Francisco Fernández de Córdova.

El año de mil y seyscientos y dos, aviendo en la ciudad de Xativa, terrible pestilencia, vino a Valencia el padre fray Jayme Ruvio Vicario del Convento de Castellon de Xativa, que está poco mas de una legua de aquella ciudad y viendo el peligro en que estavan todos los lugares comarcanos, y el suyo muy en particular, por la comunicacion ordinaria con los de Xativa, pensava bolver. Comunicó esto con el padre fray Domingo, el qual aviendo estado un breve rato suspenso, le hizo la señal de la Cruz en la frente, diziendo: Vaya padre a su Convento de san Vicente Ferrer, y crea que el santo le guardará, y no avrá peste en el, y digales de mi parte, y en mi nombre a todos predicando, que san Vicente los guardará. Hizolo assi, y el sucesso fue el que el padre avia dicho. [p. 843]

El venerable Anadon (ca. 1530 – 1602) fou un frare dominic nascut a Loscos (Terol) que va ser porter i almoiner del convent de València durant 44 anys. Este últim miracle tant cal atribuir-lo a sant Vicent com al venerable.

I açò és tot el que sabem de moment sobre el tema. Bon profit!

Per a saber més

Selecció de texts sobre o de sant Vicent Ferrer

Bibliografia en línia:

La llengua de Sant Vicent Ferrer (ca. 1350-1419) (Antoni Ferrando, 2018)
VI centenari de sant Vicent Ferrer (J. M. Bausset, 2018)
“Ex lingua latina ad hispanicam linguam” (J. M. Bausset, 2017)
Aproximaciones metodológicas a una colección de sermones medievales: San Vicente Ferrer y el manuscrito del Colegio del Corpus Christi (Mariano Ferrari, 2017)
Sant Vicent Ferrer (J. M. Bausset, 2016)
Sobre els milacres vicentins de Vicent Boix (Joan Vicent Fuertes Zapata, 2015)
L’Església i la llengua de sant Vicent (J. M. Bausset, 2015)
“Seguiu el mocadoret” (J. M. Bausset, 2015)
Els miracles de Sant Vicent (J.M. Bausset, 2014)
Pregària a sant Vicent Ferrer (J. M. Bausset, 2014)
La font de Llíria: edició del primer milacre vicentí publicat (1822) (Joan Vicent Fuertes Zapata, 2014)
Medicina i religió a la Baixa Edat Mitjana: la justificació mèdica de les pràctiques penitencials en els sermons de sant Vicent Ferrer (Carmel Ferragud, 2014)
Sant Vicent Ferrer en l’imaginari popular valencià: una aproximació etnopoètica al cicle narratiu dels miracles vicentins (Joan Borja i Sanz, 2014)
St. Vicent Ferrer’s catalan sermon on st. Martin of Tours (Alberto Ferreiro, 2013)
Vària sobre sant Vicent Ferrer (Josep Perarnau i Espelt, 2011)
Sobre la vida de Vicent Ferrer, valencià universal (Fèlix Manel Alarcon Menargues, 2010)
St. Vicent Ferrer’s catalan sermon on saint Mary Magdalene (Alberto Ferreiro, 2010)
«Philosophia ancilla theologiae. Sant Vicent, intel·lectual i predicador popular» (Josep E. Rubio, 2008).
Mestre Vicent ho diu per spantar. El més enllà medieval (Albert Toldrà, 2004)
La (darrera?) quaresma transmesa de sant Vicent Ferrer: Clarmont-Ferrand, BMI, Ms. 45 (Josep Perarnau i Espelt, 2004)
Sobre el Sermo unius confessoris et septem arcium spiritualium de sant Vicent Ferrer (Josep-Antoni Ysern i Lagarda, 1998-1999)
El context literari i intel·lectual de la Corona d’Aragó en l’època de Sant Vicent Ferrer (Rafael Alemay Ferrer, 1997)
Sant Vicent Ferrer, patró del Regne de València (Manuel Milian i Boix, 1961)
Fra Vicent Ferrer, eloqüent (Carles Salvador)
Himne a Sant Vicent Ferrer (Carles Salvador, 1955)
Una novena solemne a Sant Vicent Ferrer (Carles Salvador, 1952)
Oració a sant Vicent Ferrer (mossén Sorribes, 1951)
Sant Vicent Ferrer, confessor (mossén Sorribes, 1951)
Lloa a sant Vicent Ferrer (Carles Salvador, 1947)
Romancet dels miracles de Sant Vicent (Carles Salvador, 1945)
Sant Vicent Ferrer en el Compromís de Casp (Josep Maria Giménez i Fayos, 1918).
Altar del Mercat de Sant Vicent (1917).
La processó de Sant Vicent en 1647 (Josep Olmos i la Granda, 1875)
Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)

Bibliografia recent:

Massià, José Vicente: Los milagros de un santo y la magia de un financiero: de Vicente Ferrer a John Law, Universidad San Pablo-CEU, Madrid 2001;
Mira, Joan Francesc: Sant Vicent Ferrer: vida i llegenda d’un predicador, Bromera, Alzira 2002;
Fuster Perelló, Sebastián: Timete Deum: el anticristo y el final de la historia según san Vicente Ferrer, Ajuntament de València 2004;
Oltra i Aranaz, Germana Glòria i Bori Escuriet, Carles Vicent: El sant dels miracles, sant Vicent Ferrer, Universitat Politècnica de València 2005;
Callado Estela, Emilio (coord): El fuego y la palabra: San Vicente Ferrer en el 550 aniversario de su canonización: actas del 1er Simposium Interncional Vicentino, Generalitat Valenciana, València 2007;
Casanova, Emili (ed.): En el món de sant Vicent Ferrer, Denes, Paiporta 2008;
Esponera Cerdán, Alfonso: San Vicente Ferrer, predicador infatigable, Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2008;
Valriu, Caterina i Vibot, Tomàs: Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció, El Gall-Institut d’Estudis Baleàrics, Pollença-Palma 2010;
Català Gorgues, Miguel Ángel: San Vicente Ferrer y la devoción a los ángeles en el Reino de Valencia, Ediciones del M.I. Capítulo de Caballeros Jurados de San Vicente Ferrer, València 2011;
Le Dorze, Jean: Tras los pasos de san Vicente Ferrer, Rom, Catarroja 2011;
Millán Sánchez, Fernando: San Vicente Ferrer, los orígenes de la hegemonia valenciana, Graciela, València 2011;
Esponera Cerdán, Alfonso: San Vicente Ferrer, palabra vivida, predicada y escrita: un acercamiento a la bibliografía vicentina contemporánea, Institució Alfons el Magnànim, València 2013;
Ferrando, Antoni: Sant Vicent Ferrer en la historiografia, la literatura, l’hagiografia i l’espiritualitat al segle XV, Institució Alfons el Magnànim, València 2013;
Fàbregas Alegret, Immaculada et al. (coor.): Els països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana: entorn de la “matèria de Bretanya” i Sant Vicent Ferrer = Les pays catalans et la Bretagne au Moyen-Âge: autour de la “matière de Bretagne” et de Saint Vincent Ferrier, Trabucaire, Canet de Rosselló 2014;
Smoller, Laura Ackerman: The saint and the chopped-up baby: the cult of Vincent Ferrer in medieval and early modern Europe, Cornell University Press, Ithaca-London 2014;
Toldrà, Albert: Paraula i passió: sant Vicent Ferrer, predicador, Edicions del Bullent, Picanya 2015.
Escartí, Vicent Josep: Celebrar Sant Vicent Ferrer: festa i literatura. La ciutat de València i les festes dels centenars de la canonització de Sant Vicent Ferrer (1455-1955), Ajuntament de València, 2019.
Escartí, Vicent Josep: Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), Institució Alfons el Magnànim, València 2019.
Daileader, Philip: La vida i el món de sant Vicent Ferrer, PUV-AVL, València 2019.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *