Altres eleccions?

Hi ha manera més senzilla i inspirada d’expressar el que hauria de pensar qualsevol ciutadà honest abans d’emetre el seu vot?

Crec que la realitat és molt distinta -tant de bo m’equivocara-. Opine que pocs electors reflexionen críticament. Predomina la fidelitat a la marca del partit amb què s’identifiquen o la fòbia als contraris.

Però va augmentant progressivament l’abstenció. El nombre de desenganyats o cabrejats segueix creixent. Fastiguejats de la traïció dels dirigents polítics a les idees que pregonen, al programa amb què es presenten a les eleccions. Qui pot dir quina força política és de centre, de dreta, d’extrema dreta o d’esquerra? No s’assemblen tots que l’únic que els interesssa és conquerir el poder, fent anar la suposada ideologia com banderí de reclutament.

Les llistes tancades i bloquejades és un insult a la ciutadania. I quan alguns partits juguen a l’enganyifa d’unes primàries per a elegir els seus candidats, la pantomima augmenta la desconfiança popular.

Açò es veu clarament quan un càrrec polític disenteix de la política del seu partit. Airadament se li exigeix la renúncia al seu lloc, doncs s’entén que és del grup que el va presentar. En pat, té raó, encara que jurídicament no siga així, doncs, en teoria, són els electors i no el partit qui l’han col.locat ahí.

Les campanyes electorals no s’adrecen a la intel.ligència de l’electorat, sinó a les seues emocions. Experts en publicitat s’encarreguen de confeccionar lemes i banderins que atraguen. La por i l’odi són els més utilitzats últimament. La xenofòbia -aporofòbia- al pobre més exactament, és molt útil per a escalfar els ànims i suscitar rebutjos traduïts el vots.

La nació política -aqueix ídol sagrat- és un altre drap roig enarborat per tal que emvestim. Siga la central o la perifèria, encenen passions i ennuvolen la intel.ligència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *