Les desmemòries (i II)

Un poble és bastant més que la suma dels seus individus. La consciència de ser un nosaltres es basa en la memòria comuna. Memòria que enllaça les generacions passades, les presents i s’obre a les que vindran. L’ahir s’articula míticament en torn a uns fets fundants. l’avui avança traint en part aqueixa cultura heretada i innovant amb pretensió de transmetre-la als descendents.

La globalització neoliberal esbbasa també a destruir aqueixos relats comunitaris. La seua formidable màquina mediàtica, convencional i digital, s’adreça principalment a provocar “alzheimers” col.lectius. Patologies de desmemòries als pobles.

La resistència pot dur a l’extrem oposat. A exacerbar el nosaltres, erigint fronteres front als “altres”. Murs físics i mentals que suposen també una altra forma de desmemòria, oblidant els llaços comuns de la humanitat.

On trobar aqueix equilibri del nostre sense exclusions xenòfobes cap als altres? Conservar la memòria de les nostres arrels autèntiques, no les inventades, que sempre han estat entrellaçades amb altres? Hi ha algun poble que no siga mestís i procedisca d’emigracions?

No és hora de lluitar contra totes les desmemòries, especialment contra unes d’aqueixes formes que són falses memòries inventades i emparades des del poder? Descobrir les nostres autèntiques arrels i obrir els seus fruits cap a tota la família humana, no és condició per a ser plenament humans?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *