Animació comunitària, una estratègia d’organització social (I)

Mentre s’entenga que el Benestar Social consisteix a assolir una situació bàsicament econòmica, en què una persona té satisfetes les seues necessitats materials fonamentals, la Política de Benestar Social es plantejarà com la mera redistribució de béns entre els grups i individus que no poden satisfer aqueixes necessitats vitals, a través d’un conjunt de mitjans i recursos, que permetesquen redistribuir els beneficis procedents de la gestió econòmica, adreçant-los as l’atenció de les necessitats urgents de les persones.

Que s’amaga darrere d’aquest sistema de Benestar Socials? En el fons, la Política de Benestar Social és una manifestació més del sistema de valors de la nostra societat de mercat, on es pretén que l’individu (no ciutadà) resolga individualment els seus problemes, sense debat, sense preguntes, sense responsabilitat en la solució dels seus propis problemes.

Planteja estratègies de correcció dels dasajustos que el propi sistema crea a l’àmbit del seu territori: local, provincial, nacional, sense analitzar la problemàtica global, ni l’origem del problema. Aquest dèficit en l’anàlisi global, no és gratuït, no és una distracció. Realment no es vol oferir plantejaments alternatius que corregisquen la necessitat i la pobresa, analitzant els problemes des del seu origen, perquè l’origen de gran part d’aquestes situacions és el propi sistema que el margina. L’estratègia d’atenció als problemes dels pobres que fa servir l’Administració és fonamentalment econòmica. Suports econòmics, ajudes, pensions, renda ciutadana… en part perquè els propis usuaris, mentalitzats per criteris merament capitalistes demanden aquest tipus d’assistències. Les solucions  segueixen sent assistencials, dins d’un plantejament corrector dels desajustos del sistema… cercant-hi la integració de la persona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *