CEFERÍ JIMÉNEZ MALLA (EL PELÉ) (4 de maig)

Un model de santedat que  no coneix fronteres, a la qual crida el Senyor a tots sense discriminació de races i cultures. Ceferí Jiménez, anomenat “El Pelé” amb la seva resposta generosa a Déu, va saber fer estimar els paios als gitanos, mostrant amb això que tots són fills d’un mateix Pare.

Va néixer el 1861 a Benavent de Segrià, prop de Lleida. Des de petit va viure amb la seva família la vida nòmada pròpia de l’ètnia gitana. En Fraga va rebre el sagrament del baptisme. Aquella vida, al marge de les estructures socials, feia que els nens gitanos creixessin sense freqüentar les escoles. Ceferí Jiménez va mostrar habilitat per a realitzar treballs, gaudia també de bona memòria. Amb gran mestria realitzava cistelles bàsquets per transportar palla. Ben aviat es va haver de fer càrrec de tota
la seva família, mare i germans. Ja llavors era un xicotàs robust, seriós, formal i honrat. Amb el segle XX es va establir a Barbastre. On ja vivien  algunes famílies gitanes, que estaven amb bones relacions
amb els “paios”.

Va començar a manifestar els seus sentiments religiosos. En els seus negocis i tractes amb cavallers va donar a conèixer la seva integritat i honradesa. Als 18 anys es va casar amb Teresa. amb ritu gitano. En saber que els catòlics contreien matrimoni  pel ritu catòlic ho va fer per l’Església, a la parròquia de Sant Llorenç de Lleida, el 3 de gener de 1912. Del seu matrimoni no va tenir fills. El 1910 adoptar  Josefina Jiménez, “la Pepita “, neboda de la Teresa, que era oriünda del poble valencià de Catarroja. La va educar el millor que va poder. de petita la va portar a un parvulari, després va passar al col·legi de les Filles de la Caritat, on va obtenir una bona formació.

Ceferí cada vegada es mostrava més religiós. Es va inscriure en diverses associacions religioses. En esclatar la guerra civil el juliol de 1936, a Barbastre, al mig del carrer va defensar un sacerdot que se l’estava maltractant, al trobar-li que portava un rosari el van detenir. La seva filla Pepita i els seus amics li demanaven que els donés el rosari. Però ell no se’n volia desprendre. A la matinada del 2 d’agost va ser assassinat a les tàpies del cementiri de Barbastre. La seva mort va ser molt sentida ja que tots el tenien per sant. El papa sant Joan Pau II el va beatificar a la plaça de Sant Pere de Roma el 4 de maig de 1997. Les seves nétes van llegir les lectures de la celebració.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *