Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Jesucrist, conclosa la seua missió a la terra, va pujar al cel, però es va quedar en l’Eucaristia, amb la seua presència viva i vivificant. L’Eucaristia quedava com a memorial de la Pasqua del Senyor, el pas de la mort a la vida, destruint la mort de l’home i obrint a tothom la possibilitat de viure eternament. La doctrina sobre l’Eucaristia, la base són els Evangelis i les Cartes de Sant Pau van estar sempre presents en els ensenyaments dels Pares de l’Església i dels teòlegs fidels a la tradició.

Al segle XII sorgeix un moviment d’exaltació de l’Eucaristia, que va tenir a Lieja (Bèlgica) el seu origen, gràcies a la iniciativa de Santa Juliana de Monte Cornillón, que va ser seua promotora. El papa Urbà IV, va veure que si bé, la festa per excel·lència de l’Eucaristia era el Dijous Sant, no esgotava les manifestacions amb què es poguera celebrar, per aquest motiu va sorgir la idea de celebrar una festa de l’Eucaristia, a més del Dijous Sant, i en 1264 l’esmentat papa la va estendre aquesta festivitat a tota la cristiandat i va encarregar la selecció dels textos bíblics i la composició d’himnes nous, textos en vers i en prosa, a sant Tomàs d’Aquino “el Doctor Angèlic” Tan encertat estigué el sant i savi dominic en els seus composicions eucarístiques que, després de set segles i mig, l’Església segueix aclamant el misteri eucarístic amb els himnes i cants que va compondre el mateix sant Tomàs.

La irrupció en el calendari cristià de la festa del “Corpus” que després del Concili Vaticà II ha passat a denominar-se “festa del Santíssim Cos i Sang del Senyor”ha suposat un enfortiment de la fe i la devoció a l’Eucaristia i va obrir la porta a tantesaltres manifestacions. Pensem en les processons del “Corpus” pels carrers i places,el foment de la comunió freqüent, els congressos eucarístics, la visita al Santíssim Sagrament, l’Adoració Nocturna. Els últims set segles, han estat testimonis d’una gran revolució que ha tingut com a eix l’Eucaristia. Però el més important ha estat la renovació litúrgica, que ha tingut com a objectiu la recuperació de la celebració eucarística.

La festa del “Corpus” és una clara invitació a aprofundir en les riqueses d’aquest sagrament. A cantar a l’Amor dels Amors, fins que Crist estigui en totes les ànimes i en el món sigui la pau una realitat.