Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de juliol de 2019
1 comentari

Beat PAU VI, papa (6 de’agost)

Va néixer a Concesio (Brescia-Itàlia) el 26 de setembre en una llar cristiana, on va rebre una sòlida formació religiosa. Va estudiar a Brescia en el col·legi dels jesuïtes i freqüentar l’Oratori de Sant Felip Neri, on es va compenetrar de l’esperit d’aquest sant. Del fet de la seua salut feble, decidida la seua vocació, va fer els estudis sense estar d’alumne intern al seminari. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 29 de maig de 1920. Va concloure la seva formació a la universitat gregoriana, on es va graduar en filosofia i dret canònic. Va entrar al servei de la Santa Seu, sent destinat a la nunciatura de Polònia el 1923. Al seu retorn a Roma va ser consiliari nacional dels universitaris catòlics. Va iniciar el seu servei a la Secretaria de l’Estat del Vaticà on va treballar ininterrompudament fins a 1954.

 

El 3 de novembre de 1954 el papa Pius XII el va nomenar arquebisbe de Milà, rebent l’ordenació episcopal el 12 de desembre immediat en la basílica Vaticana. El papa Joan XXIII el va nomenar cardenal el 15 de desembre de 1958. Va participar en la primera sessió del concili Vaticà II en què va exposar que el tema que s’havia de tractar en el mateix hauria de ser l’església i seues relacions amb el món d’avui. A la mort del papa Joan XXIII va ser triat papa el 21 de juny de 1963. Es va proposar la conclusió del concili i la posada en pràctica de les seues decisions com a programa del seu pontificat, volent portar a l’Església a una major consciència de si mateixa i una renovació en concordança amb l’Evangeli i a un diàleg intern i extern, tant amb les altres religions de la Terra com amb el pensament i quefer del món modern. Amb gran audàcia va donar pas a totes les reformes i renovacions que el mateix concili havia assenyalat, actuant sempre amb un sentit d’equilibri. En aquesta tasca va tenir oportunitat de donar a conèixer les seues excel.lents virtuts, la seua profunda humanitat, el seu sentit pastoral i el seu amor a l’Església. En ple estiu, estant en Castelgandolfo va morir el 6 de agost de 1978 a les 21’40. A ningú va estranyar l’obertura de la causa de la seua canonització que culmina en dates pròximes amb la solemne declaració de la seua santedat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.