El Baptisme de Jesús (6 de gener)

L’escena del Baptisme de  Jesús narrada pels evangelis cristians significa una notícia revolucionària per als primers creients. El cel s’obre. L’Esperit de Déu descendeix de nou sobre els homes. La vida no és una cosa tancada. Se’ns obre amb Jesús un horitzó infinit.

El Nadal ha quedat ja enrere, amb ell el cel s’ha obert i molts no hauran gustat el misteri que el va veure néixer. No hauran descobert la gran notícia: el cel s’ha obert. Déu està amb nosaltres. Aquesta és la gran veritat que no acaba amb aquestes festes. Ocult per uns, desconegut per a molts. Déu està amb nosaltres, un Déu fet carn, germà i amic.

Aquesta solidaritat de Déu amb els homes posa el fonament més profund que podem concebre a la solidaritat i a la fraternitat entre els homes, i l’esperança més viva que pot alimentar la terra.  Per això, els llums i les estrelles del nostre Nadal no fan sinó il·luminar amb més força la contradicció en què vivim tants cristians, tancats en el nostre propi egoisme, allunyats d’un Déu Pare i massa estrany als que no viuen per als nostres interessos.

No obstant això, és així com se celebra el Nadal dia a dia, no despertant una eufòria passatgera en unes copes de xampany, sinó alimentant la nostra alegria interior i la nostra esperança en la proximitat d’un Déu que està present en el nostre viure diari. No gaudint esbojarradament i sense límit alguns els excessos d’aquesta societat consumista, sinó aprenent a compartir amb senzillesa els goigs i sofriments de la gent.

Celebrem el Nadal, dia a dia, i en tots els moments de l’any, sempre que deixem “néixer” Déu en la nostra vida i “batejar el nostre viure” diari amb l’Esperit que va animar Jesús.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *