Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La Presentació de la Mare de Déu en el temple que se celebra en aquesta festa s’ha de prendre com la consagració de Maria al Senyor i que així ho hem de recollir com a contingut seu teològic i cristià: la seua disponibilitat feta lliurament efectiu. La seuaresposta a tant do i tanta gràcia amb què Déu l’agracià des del principi. La seua generositat concretada en una donació total.

L’abast de la Presentació de Maria va molt més enllà d’un fet concret que poguera acabar en la seua realització històrica, i moltíssim més enllà dels detalls més o menys pintorescs, que pot narrar un escrit apòcrif. La consagració al Senyor va tenir en Maria una plenitud de profunditat i extensió molt singulars, que desborden els límits d’un fet, d’un ritu que, al seu torn, es tenyeix de peculiar significat i abast d’aquesta plenitud i lliurament, corresponent a la seua plenitud de gràcia continguda ja d’alguna manera en la seua Immaculada Concepció.

La consagració de Maria al Senyor, la seua disponibilitat efectiva la seua entrega, es mesura, doncs, des dels dons rebuts; des de la seua plenitud de gràcia. Es valora amb vista al compliment de la seua vocació, de la seua missió, de les seues funcions en els plans salvadors de Déu. Així es percep la donació de Maria, la dedicació al Senyor, en el seu realisme històric, amb una perspectiva universal que és la d’aquesta Salvació a la qual Ella en definitiva es lliurava donant-se a Déu. Una donació que ens arriba, perquè la seua disponibilitat la canalitzaria Déu cap a Crist, i per Ell cap a nosaltres, cap a l’Església, cap a tots els homes.

Maria, consagrada i oferta a Déu, és bona imatge de l’Església consagrada i oferta al Senyor, oferiment encarnat en la quotidianitat dels seus membres del món, de tots els homes contemporanis seus.