Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Quan encara ens arriben aires commemoratius del V Centenari de Santa Teresa de Jesús ens trobem amb la data del seu naixement, esdevinguda el 28 de març de 1515 a la ciutat d’Àvila. Es presta perquè li dediquem una atenció especial.

Recordant als seus cinquanta anys la seua infantesa la santa ens ofereix alguns trets de la llar en què va viure durant vint anys. Obre el llibre de la seua vida amb paraules sobre els seus pares: “El tenir pares virtuosos i temorosos de Déu no fos suficient, si jo no fos tan roí, de manera que el Senyor m’afavoria per a ser bona Era el meu pare home de molta caritat amb els pobres i de molta veritat “” La meua mare era de grandíssima honestedat, molt afable i de molt enteniment. “(Vida, 1/1).

Eren tres germanes i nou germans. Un bon començament per a una vida en què l’amor,l’amistat, havia de ser l’eix de seues relacions amb Déu i amb els altres. Era una llar en què s’afavoria la lectura i es fomentava la pietat. Tot això va ajudar la nena Teresa a tenir un despertar precoç a les coses de l’esperit. Als set anys compartia el llibre dels sants amb el seu germà Rodrigo.

Comença la seua adolescència amb una intel·ligència molt desperta, afectivitat equilibrada però creixent. Ganes de saber i de llegir. Imitant la seua mare Beatriz llegeix els llibres de cavalleries. I just en aquest moment mor la seua mare, als seus33 anys. Llavors va ser portada al col·legi de les religioses agustines de Santa Maria de Gràcia. La seva pietat va augmentar. Supera una rara malaltia que va tenir, als vint anys, ingressa en el convent de l’Encarnació. El reclam per a una vida carmelitana més d’acord amb la forma primitiva es fa en ella cada vegada amb més insistència.

En 1560 les seues preocupacions de reformadora en potència les manifesta a sant Pere d’Alcàntara, i aquest la va animar molt. Després de superar moltes dificultats perfi es va fundar el petit convent en ple esperit i realitat de reforma carmelita. Totva anar endavant, ningú no ho va poder aturar. Només Déu o la mort podrien interrompre la marxa de Teresa. I va ser la mort. El lloc va ser Alba de Tormes al 1582.