Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de juliol de 2019
0 comentaris

Sant Josep Benet Cottolengo (30 d’abril)

Nasqué a Bra, a la regió del Piemont (Itàlia), el 3 de maig de 1780, primogènit de 12 germans, en el si d’una família de sòlida tradició cristiana. La seua mare li va transmetre l’amor als pobres i necessitats. Ordenat sacerdot en 1811, va treballar com a vicari de la parròquia de Cornelià d’Alba, donant proves de religiositat en la direcció dels seus feligresos i de sensibilitat per les obres socials i caritatives, assistint a pobres i malalts; després de doctorar-se en teologia, va ser nomenat canonge, va exercir profitosament la predicació i va experimentar un procés de profunda inquietud espiritual, que va ser clarificant amb el pas del temps amb formes de compromís cristià, pràctiques ascètiques d’oració i contemplació, despreniment de les coses temporals en recerca d’una espiritualitat. El desig de santedat el va portar a centrar-se en l’acció social i caritativa envers els pobres, malalts i marginats de la societat, remenant en el seu cor la idea de crear alguna institució per remeiar els que no trobaven acollida en els hospitals de la ciutat.

 

Una experiència nova que va sorgir d’una intuïció que va tenir el 2 de setembre de 1827 li portar a obrir un hospital per acollir tota classe de malalts rebutjats, als quals altres no volen, o no poden recollir, en un local, juntament a l’església del Corpus Domini de Torí. L’obra va experimentar un considerable desenvolupament, de manera que en un any va passar de 5 a 150 llits i va obtenir els suports necessaris. Aviat se li van agregar grups de joves, homes i dones, que van donar origen a les congregacions de caritat i d’oració, que van omplir el “Cottolengo”. Per a la cura dels malalts va fundar les Dames de la Caritat. L’espiritualitat del sant conjugava perfectament l’acció amb la contemplació en la recerca de la santedat.

 

Ja en vida va fer miracles com multiplicar els aliments per donar abast a tots. Va morir a Chieri el 30 d’abril de 1842, als 56 anys. L’obra per ell iniciada i confiada a les divina Providència continua i creix segons el seu carisma. Va ser canonitzat per Pius XI el 18 de març de 1934.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.