Sant Damià de Molokai (15 d’abril)

Els fidels cristians i gairebé tot el món, l’han conegut durant molts anys com “el pare Damià”, “l’Apòstol dels leprosos “,” el Màrtir de la Caritat “. Recentment el papa sant Joan Pau II ha donat a conèixer la seua fermesa cristiana i l’ha elevat a l’honor suprem dels altars.

Es deia Josep de Veuster, des que el 3 de gener de 1840, nasquera de matí a la granja de Ninde, en el Bramante flamenc.  A l’ambient cristià de la llar camperola van brollant al cor de José les primeres veritats i costums religioses que el mantindran ferm fins a la fi de la seua vida.

A les illes Hawaii comença la primera etapa de la seua vida religiosa a la Congregació  dels Sagrats Cors, que culminarà en la seua estada a l’illa de Molokai (1873- 1889), l’anomenada “l’illa maleïda”. Allí es trobaven deportats tots els contagiats de lepra. Damià en arribar a l’illa es troba amb un panorama desolador. Només portava amb ell   el seu breviari i la seua creu. Comença la seua activitat recorrent cada dia les barraques buscant els cristians que no poden valer-se. Més tard crea un organització per tal d’anar atenent els malalts de la millor manera possible.

Damià viu en el regne de la mort, en el millor els casos de la seua espera. En els setze anys de la seua estada van ingressar 3.137 malalts i en van morir 2.312; amb anterioritat n’havien ingressat 2000, dels quals en quedaven uns 800. Ell va estar actiu fins a l’últim dia de la seua vida, commou la seua identificació amb ells.

Molokai el va ajudar a redescobrir el Senyor eucaristizat. misteriosament tancat en els leprosos, com un ells. Dilluns Sant, 15 de abril de 1889, se n’anava al cel com l’ “Home de dolors” glorificat. Centenars de leprosos ploraven l’absència del pare. El món es va commoure en conèixer aquesta gesta sense precedents. El papa sant Joan Pau II recollia el clam de la humanitat canonitzant-lo.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *