Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’Arquebisbe de València, sant Joan de Ribera, aconsellat pel beat Nicolau Factor, que havia conegut religiosos caputxins a Barcelona, ​​li suggerir que demanara al general de l’orde que fundara a la diòcesi de València. Aquest desig aviat es va fer realitat.

Estant en plena expansió dels caputxins en terres valencianes va arribar el superior general, sant Llorenç de Brindisi, en visita canònica. A la seua arribada sant Llorenç de Brindis al convent de la Magdalena de Massamagrell, se li va presentar un problema que va tenir d’afrontar. S’havia admès en aquells dies en l’orde com a religiós el pare  Francesc Velasco que havia estat religiós mercedari i després d’haver realitzat idòniament el noviciat havia de donar-li la professió.

Sant Llorenç al saber que procedia d’un altre orde religió, no va creure oportú admetre com a caputxí i va manar que tornara al convent de la Mercè. Els superiors de la província caputxina veient que no era encertada la decisió del superior general, per ser el pretendent de molt bones peces, i veient que no canviava de parer, van avisar del que passava a l’arquebisbe, sant Joan de Ribera.

El Sant Patriarca des de València s’adreçà immediatament al convent de Massamagrell per demanar-li a Sant Llorenç que donara la professió al pare Francesc Velasco. Al principi s’hi va resistir, però davant la insistència de sant Joan de Ribera, al final en la seua mateixa presència li la va donar. I encara va tenir el gest de regalar-li el seu mateix rosari. Era el 29 de maig de 1603.

Sant Llorenç va continuar la seua activitat al servei de l’Església. Va exercir diverses legacions en diferents negociacions delicades per diversos països que li confià la Santa Seu. Trobant-se en una d’elles, va morir a Lisboa el 22 de juliol de 1619. Va ser canonitzat pel papa Lleó XIII el 8 setembre 1881 i va ser proclamat doctor de l’església pel papa sant Joan XXIII el 19 de març de 1959.