Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de juliol de 2019
0 comentaris

Sants Bernat, Maria i Gràcia (23 de juliol)

Amb la invasió dels àrabs al segle VIII un vel es va tirar sobre la florent cristiandat de València. Excepte alguna notícia sobre la custòdia i trasllat del cos de sant Vicent Màrtir en l’any 760, que proporciona la crònica del moro Rasis. A partir del segle XI s’albira una sèrie mossàrab de pontífexs valencians amb algunes dades sobre l’estat i condició dels mateixos mossàrabs en temps més pròxims i immediats a l’arribada del rei Jaume I el Conqueridor a València. En aquest context situem la figura de sant Bernat d’Alzira i de les seves germanes Maria i Gràcia.

Ahmet Ibnn a Mansur, fill de l’Arrais o senyor moro de Carlet, va néixer a l’alqueria de Pintafarrés, situada al terme d’aquesta població. Educat a la cort del califa de València va destacar per la seua prudència i diligència. Enviat com a ambaixador a Catalunya per l’any 1156, en passar pel monestir cistercenc de Poblet, camí de Barcelona, ​​es va posar en contacte amb els monjos. Guanyat a la causa de l’Evangeli, es va convertir al cristianisme, batejant-se amb el nom de Bernat i ingressant al monestir com a monjo. Va destacar des del primer moment per la seua fervent caritat i insigne pietat. Va exercir el càrrec d’almoiner i en algun moment per la seua generositat amb els pobres, els béns del monestir es van multiplicar prodigiosament.

Amb el permís de l’abat Hug, per l’any 1181, va tornar a les terres de València per a predicar l’Evangeli a la seua família. Al seu pare, que ja havia mort, li havia succeït en el senyoriu de Carlet el seu germà Al-Mansur que es va oposar a la predicació evangèlica del seu germà. Guanyades per al cristianisme les seues germanes Zaida i Zoraida, les va batejar amb els noms de Maria i Gràcia. Aviat han de fugir per lliurar-se de les ires del seu germà que els va aconseguir prop d’Alzira. A Bernat per la seua fidelitat a l’Evangeli se li va ficar un clau, dels quals amarraven les barques al riu Xúquer, al front. Després, veient que Maria i Gràcia, en no apostatar, romanien impassibles a lafe cristiana, les va manar degollar. Era probablement el 21 d’agost de 1181. El rei Jaume I el Conqueridor en 1246 va manar edificar una ermita en la seua memòria en el mateix lloc del martiri. La diòcesi de València celebra la seua festa el 23 de juliol.

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.