Sant Antoni Ma Claret (24 d’octubre)

Va ser un home de poble i alhora un intel·lectual i un eclesiàstic esplèndidament format i mestre de formadors i de pastors, de paraula viva i ploma encesa. És autor del “Camí recte», un devocionari editat centenars de vegades. Éspatró dels teixidors, de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, ​​de les Caixes d’Estalvis i d’algunes branques de la formació professional.

Des de petit els seus desitjos van ser de ser sacerdot. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 13 de juny de el 1835. El seu primer càrrec va ser el de vicari de la parròquia de Sallent, el seu propi poble natal. Creient tenir vocació missionera va marxar a Roma, però va haver de tornar a Catalunya. Amb llicència del seu bisbe va donar missions populars a Catalunya, passant després amb idèntic fi a les Illes Canàries.

En 1850 va ser nomenat bisbe de Santiago de Cuba. En aquesta illa va ser molt notable la seua obra missionera. La seua visita pastoral empresa amb eficàcia i el grup missioner del qual es va envoltar va fer que en poc temps canviara l’aspecte religiós de la seua diòcesi. Cridat per la reina Isabel II ala cort, en arribar a Espanya s’assabenta que la sobirana li manifesta el desig que siga lel seu confessor. Aprofita aquesta tasca per predicar per tot arreu, fomentant la premsa catòlica, escrivint llibres i fullets i fomentant la pietat i bons costums. En 1849 va fundar la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria per tal que es dediquessin a la instrucció cristiana de la joventut i a la direcció espiritual dels fidels.

Arribada la revolució de setembre de 1868 amb la reina Isabel II va haver d’abandonar Espanya. A l’any següent acudeix a Roma per participar en el Concili Vaticà I, on va defensar la infal·libilitat pontifícia. Clausurat el Concili es va retirar a Prades, en els Pirineus francesos, i a Fontfreda, prop de Narbonne, es va extingir la seua vida terrenal el 24 d’octubre de 1870. Beatificat pel papa Pius XI el 25 de febrer de 1935, el 7 de maig de 1950 va ser canonitzat pel papa Pius XII.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *