Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sense cap dubte, la persona que millor ha viscut l’Advent és la Mare de Déu, I Ella ens pot ensenyar a practicar l’espera a la Vinguda íntima de Déu a cada un de nosaltres. ella va portar nou mesos en el seu si Déu fet home: pot ser el model millor per a l’Església, que vol reproduir en si mateixa, en el Nadal, l’Encarnació salvadora de Crist.

Per això tantes vegades en aquest temps d’Advent la recordem constantment. Més encara, podem dir que l’autèntic “mes de Maria” és el de desembre: no només per la festa de la Immaculada, sinó per tot l’esperit de l’Advent i de les festes nadalenques, que és esperit marià. Ella, pobre i humil, l’esclava del Senyor, que l’espera i accepta totalment, és la mestra de cada cristià en la virtut de l’esperança i de la fe, el seu Magnificat, autèntic cant d’esperança i de confiança, hauria de ser la nostra oració d’Advent.

Però també és el model per a tota l’Església: “Maria precedeix amb la seua llum al pelegrinant Poble de Déu com a signe d’esperança ferma i de consol fins que arribe el Dia del Senyor “(Constitució conciliar sobre l’Església, núm. 68). “L’Església contempla ( Maria) joiosament com una puríssima imatge del que ella mateixa, tota sencera, anhela i espera ser “(Constitució conciliar de Litúrgia, núm, 103). Que cada any l’Advent ens faça créixer joiosament en l’esperança i ens ensenye a preparar la nostra casa per a la vinguda del Salvador a nosaltres, de la mateixa manera que ho féu la nostra Mare, Maria.