Fent poble

No resulta fàcil acollir els immigrants o refugiats. Se’ls veu com algú de fora. I inclús “per si ens furten”. Duen altres costums. Pero és molt important que tinguen amics al més prompte possible, perquè van agafant un altre estil i ja les persones les veiem com més pròximes. “Són els amics de Joan”.

Als immigrants que tenem cura dels iaios de seguida se’ls acull i se’ls estima. Si els homes troben treballl, prompte passen a ser treballadors del poble.

Un camp preciós. Comencen per l’habitatge. En quasi tots els pobles hi ha cases buides: de l’ajuntament, habitatges parroquials. Quin bon destí si es dediquen per a aquests immigrants i se’ls ajuda a saber tractar-les bé. Una cosa molt important és que els ajudem a parlar l’idioma del lloc, i, a poquet a poquet, a agafar alguns dels nostres costums. Tinc certa experiència. Que siguem els seus amics. Açò els obri moltes portes.

En tots els pobles hi ha hagut famílies que s’hi han integrat. És qüestió de plantejar-ho com a compromís humà i cristià. I que la casa del rector estiga molt oberta a tots ells.

Comente una experiència d’un amic: tant predicar de l’acollida que l’ajuntament en ple decidí acollir una família amb cinc fills i la mare. Els ha proporcionat casa, calefacció i ajuda per a l’escola. Després aparegué una altra família i se’ls ha ajudat. Les novenes i les festes del patró són una oportunitat molt interessant per tal de plantejar que en lloc de flors duguem quilos de menjar. I açò és una bona acció per als immigrants. Que de seguida hi haja persones pròximes que els duguen amb el cotxe a comprar, al metge, que ensenyen els fills. I arriba un moment en què tot el poble se sent acollidor.

No totes les experiències són així de positives. Però és qüestió d’imaginació i sobretot acollida i estima. Cometen errors com totes les persones i cal estar a l’aguat per tal de minimitzar els fracassos. I buscar noves alternatives.

I a vegades serveix per tal d’omplir les escoles d’alumnes. Encara que no siga la causa principal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *