Migració, refugiats i asil

Les imatges i informacions que els mitjans de comunicació dels fenòmens migratoris, i de les seues causes, són l’espill de què podríem ser nosaltres d’haver nascut als països on s’originen.

A aquest costat de l’espill està el que som front a aqueixos fenòmens, la nostra realitat, responent com el sacerdot, el levita o el samarità de la paràbola. Podem fer els que ens proposa el papa Francesc en acollir, protegir, promoure i integrar a qui arriba en la seua condicio de necessitat o, al contrari, ignorar-lo i passar de llarg.

Podem fins i tot fer-ho pitjor si adoptem, com a propis, alguns discursos que molts mitjans i formacions polítiques ens llancen, de manera recurrent per a justifiucar el rebuig al migrant, sovint amb tòpics que poc s’ajusten a les dades reals: que es produeix un efecte crida en acollir-los, que ens lleven el treball ala natius i deterioren les condicions dels contractes, que se soscaven els nostres valors culturals i perdem la nostra identitat, que augmenta la delinqüència, que s’acull amb els arguments d’un neci i il.lús boníssim, que competeixen favorabblement pels recursos socials…

L’espill el que realment deixa al descobert a aquest costat és la por, la por a l’estranger, a perdre els privilegis que tenim per haver nascut en un país del món ric, a haver de compartir aqueixa riquesa amb altres. Una por que és terra fèrtil per al conreu d’arguments populistes i xenòfobs. La millor cura contra açò és tornar la mirada a l’altre costat de l’espilll per a vore que ells, nosaltres, podrien, podríem, ser nosaltres, ser ells.

No podem romandre indiferents davant la migració de les persones. Com sembla que és un problema gran, que ho és, deixem que altres ho solucionen. I aqueixos altres (governs, ajuntaments, organismes internacions…) tenen el seu paper i responsabilitat, no menys cada u de nosaltres hem d’aportar el nostre gra d’arena, realitzant accions en la línia d’acollir, protegir, promoure i integrar dins de la nostra realitat més propera: el nostre poble. I no sols de forma individual, sinó amb alrtres, en grup.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *