Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Santa, mare de família, viuda i fundadora. Nasqué el 16 d’abril de 1783 a Barcelona. Es va educar, juntament amb els seus germans a la pròpia llar paterna amb una professora particular com era costum aleshores en l’alta burgesia. Als 12 anys va demanar a la Priora ingressar com a religiosa al convent del Carme. Conegué Teodor de Mas i Solà amb qui va contraure matrimoni el 24 de març de 1799. Ell tenia vint-i-quatre anys d’edat, i ella setze.

Prompte es compenetraren. Teodor estava preparat per a comprendre la fina sensibilitat espiritual de Joaquima, ja que per raons familiars, no havia pogut fer realitat els seus desitjos de fer-se religiós franciscà. Els anhels d’ambdós es foneren en una aspiració comuna. La vida de la llar es va entreteixir d’oració, d’alegria i senzillesa. Teodor moria, quan sols tenia 42 anys, el 25  de març de 1816. Joaquima quedà viuda amb sis fills, però lliure per a seguir els plans que el mateixc Déu li podia oferir. Durant els deu primers anys de la seua viduïtat fou gestant i perfilant la seua espiritualitat. En els primers dies de gener de 1818 Joaquima es trobà en l’església dels caputxins de Vic amb el pare Esteve d’Olot, famós missioner, conegut com l'”Apòstol de l’Empordà i Catralunya” que prompte es va adonar que Joaquima era la dona que l’Església necessitava en aquells temps.

El pare Esteve li va manifestar que havia de fundar una Congregació de religioses dedicades a l’ensenyament i beneficiències. Quan va informar el bisbe de Vic, Pau Jesús Corcuera dels seus plans, aquest hi estigué d’acord, però li va demanar que la Congregació s’anomenaria Germanes de la Caritat de la Mare de Déu del Carme. La fundació tingué lloc el 26 de febrer de 1826, les primeres nou religioses s’establiren en una casa al centre de Vic. Les fundacions van anar a més i l’Institut començà a afermar-se. El pare Esteve d’Olot, que havia acompanyat tot el procés escrigué les constitucions i pocs després fa faltar. Amb gran enteresa Joaquima hagué d’afrontar ingerències externes en la vida de l’Institut, que varen anant fent malbé la seua salut. Moria santament el 26 d’agost de 1854. Tenia 71 anys d’edat i feia 17 anys que havia iniciat la fundació, que va deixar consolidada amb 27 cases i unes 150 germanes. Va ser canonitzada el 12 d’abril de 1959.

PD: TEXT TRADUÏT DEL FULL ALELUYA