«L’abat Oliba», per Jordi Franch (REGIÓ7)

«L’abat Oliba»

«Ens cal un nou abat Oliba que impulsi la refundació de la nova Catalunya del segle XXI»

Jordi Franch | Doctor En Economia I Professor D´Ade Del Campus Manresa De La Uvic-Ucc 16.07.2018 | 12:00

Monument a l´abat Oliba a Vic

Monument a l´abat Oliba a Vic Agències

L´abat Oliba (971-1046) és una de les figures més destacables del seu temps, amb una influència i rellevància que transcendeixen la incipient formació de la Catalunya medieval. Besnet del comte Guifré el Pilós, fou un abat benedictí, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. A més, també va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Cardona i Manresa. Una Manresa que va ser completament destruïda per la ràtzia del cabdill musulmà Abd-al-Malik l´any 1003 i que gràcies a l´esforç d´Oliba tornava poc després a ser una ciutat activa i rellevant que no solament disposava d´una nova església, sinó que també tenia una canònica, substituïda al segle XIV per la magnífica basílica gòtica de la Seu.

Amb l´objectiu de commemorar el mil·lenari Oliba, el bisbat de Vic ha organitzat un projecte itinerant sota el nom de «Oliba Episcopus: Camins». Els actes, amb inici a la seu manresana, continuaran al monestir de Santa Maria de l´Estany (18 d´agost) i el monestir de Sant Joan de les Abadesses (29 de setembre), concloent al Palau de l´Abadia i la catedral de Vic (27 d´octubre). La Seu de Manresa ha acollit el primer acte, mostrant la vessant de l´abat Oliba com a constructor. Constructor físic de monestirs, esglésies i castells; reconstructor de la ciutat de Manresa; i gran difusor de la cultura amb la còpia als scriptoria dels monestirs catalans dels clàssics llatins que situaren la cultura catalana com a capdavantera d´Europa. Oliba feu de Santa Maria de Ripoll un dels centres culturals més importants de l´Europa occidental i de tota la cristiandat. Gerbert d´Aurillac, que va ser Papa l´any 1000 amb el nom de Silvestre II, estudià durant tres anys al monestir de Ripoll, introduint a Europa la numeració àrab decimal i el concepte de zero. Però la importància de l´abat Oliba va més enllà de la construcció física, cultural i espiritual de la futura Catalunya.

Quan neix Oliba, els comtats catalans eren una terra de frontera que formava part, només nominalment, del regne dels francs. Sota l´amenaça constant de l´encara temible califat de Còrdova era el lloc de trobada entre un sud islàmic que atresora el saber de l´antiguitat, una potent comunitat jueva amb contactes a tot el món i una cristiandat cada cop més segura de si mateixa.

La Marca Hispànica, terra de trobada però també de frontera, s´interposava entre l´Imperi franc i el d´Al-Andalus, i va ser organitzada en comtats: Rosselló, Cerdanya, Urgell, Girona, Empúries, Barcelona, Ribagorça i Pallars. I en aquest context, Oliba va aconseguir dinamitzar l´economia al defensar la institució de la propietat privada tot posant límits al poder il·limitat i a la violència arbitrària dels senyors feudals. Per poder fer front a les despeses de la guerra, cada cop més els senyors s´apropiaven dels excedents del camp i abusaven dels pagesos, fent servir el seu poder de coerció militar. Els pagesos, abans lliures, van esdevenir serfs i foren obligats a habitar el mas i a lliurar part de la seva producció i feina al noble, a pagar tributs i censos, i fins i tot a formar part de la seva host en cas de guerra. Les terres que treballaven van passar sovint a ser també propietat dels nobles.

Oliba va impulsar el moviment de Pau i Treva a inicis del segle XI (Toluges del Rosselló, 1027), com a resposta a la violència perpetrada pels nobles feudals contra els pagesos i comerciants. El fre a l´extorsió feudal, de fet, és l´origen de les Corts Catalanes. La pau i treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat. Inicialment s´iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. I posteriorment s´estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous a diumenge. La protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d´excomunió. Al reduir la violència indiscriminada dels nobles i establir uns dies de treball productiu i lliure intercanvi, aconseguia molt més que una acció pacificadora. Aconseguia reactivar l´economia sense que això segurament formés part dels seus designis.

La figura de l´abat, bisbe i comte Oliba és gegantina i de talla europea. Va ser un protagonista destacat del naixement de Catalunya a l´edat mitjana; un artífex privilegiat del creixement espiritual, cultural i econòmic a ambdós costats dels Pirineus. Des de Prades, Toluges i Elna al nord, fins a Ripoll, Vic i Montserrat al sud. Des dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó al Conflent, fins a llocs tan diversos com Sant Pere de Rodes a l´Alt Empordà o Sant Vicenç de Cardona al Bages, passant per les seus de Girona i Manresa.

Mil anys després de l´abat Oliba, Catalunya torna a estar immersa en una crisi profunda i polièdrica, tant a nivell econòmic i polític com cultural i espiritual. Mil anys després, les condicions d´espoli continuen, ja que els catalans hem de treballar més de mig any, exactament fins al 5 de juliol, per pagar les despeses de funcionament no dels senyors feudals, sinó de l´Estat. Ens cal un nou abat Oliba que impulsi la refundació de la nova Catalu-nya del segle XXI.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *