Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 d'agost de 2018
0 comentaris

Després de molt de temps…

He estat uns mesos en què no pareixia per ací per diversos motius o ho feia molt escadusserament. Els motius són i han sigut variats però em quedaré amb un de sol. la defunció de na Quira, la meua gosseta. Tena ja dotze anys però un trist fet (i més quan jo per motius que no vénen al cas ) no era a casa ni al poble)

L’estimava com es fa estimar una gosseta. Era tan dolça que quan jo no hi era ho notava. Se la veia una miqueta trista. Ara vull deixar passar un cert temps (el dol que anomenem) i aleshores tornar a tindre una altra Quira? Li posarem un altre nom, és clar! Descansa que ja t’ho has ben merescut, na Quira! M’acomiade (encara que no t’oblidaré mai) amb aquest poema que he vist a la xarxa

Si es cert
que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que felpa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia
i somriure.Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i acurrucar-te als meus peus,
era com una delícia.

Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran
com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il•lusió, el goig
i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets,
no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes,
sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també
és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: -“ Déu, Déu és per culpa de la ventisca”
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.