Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 de juny de 2018
0 comentaris

SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA

Santa, mare de família, vídua i fundadora. Va néixer el 16 d’abril de 1783 de Barcelona. Es va educar, juntament amb els seus germans a la pròpia llar paterna amb una professora particular com era costum llavors a l’alta burgesia. Als 12 anys va demanar a la Priora ingressar com a religiosa al convent del Carme. Va conèixer Teodor de Mas i Solà amb el qual va contreure matrimoni el 24 de març de 1799. Ell tenia vint anys d’edat, i ella setze.

Aviat es van compenetrar. Teodor estava preparat per comprendre la fina sensibilitat espiritual de Joaquina, ja que per raons familiars, no hi havia pogut fer realitat els seus desitjos de fer-se religiós franciscà. Els anhels de tots dos es van fondre en una aspiració comú. La vida de la llar es va entreteixir
d’oració, d’alegria i de senzillesa. Teodor moria, quan només comptava 42 anys, el 25 de març de 1816. Joaquima va quedar vídua amb 6 fills, però lliure per seguir els plans que el mateix Déu li podia oferir.
Durant els deu primers anys de la seva viduïtat Joaquina va anar gestant i perfilant la seva espiritualitat.
En els primers dies de gener de 1818 Joaquima es va trobar a l’església dels caputxins de Vic amb el pare Esteve d’Olot, famós missioner conegut com “L’apòstol de l’Empordà i Catalunya” que aviat es va adonar que Joaquima era la dona que l’Església necessitava en aquells temps.

El pare Esteve li va manifestar a Joaquima que havia de fundar una Congregació de religioses dedicades
a l’ensenyament i beneficència. Quan va informar al bisbe de Vic, Pau Jesús Corcuera dels seus plans, aquest va estar d’acord en tot, però li va demanar que la Congregació es denominaria Germanes de la Caritat de La Mare de Déu del Carme. La fundació va tenir lloc el 26 de febrer de 1826, les primeres
nou religioses es van establir en una casa al centre de Vic. Després d’això les fundacions es van anar prodigant i l’Institut va començar a afermar-se. El pare Esteve d’Olot, que havia acompanyat tot el procés va escriure les constitucions i poc després va morir. Amb gran enteresa Joaquina va tenir
d’afrontar ingerències externes a la vida de l’Institut, que van anar minant la seua salut.  Moria santament el 28 d’agost de 1854. Tenia 71 anys d’edat i feia 17 anys que havia iniciat la fundació, que deixava consolidada amb 27 cases i unes 150 germanes. Va ser canonitzada pel papa sant Joan XIII el 12 d’abril de 1959.

(Traducció d’un text del full ALELUYA)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.