La comunicació: problema i solució
Per altra part, a molts dels fills els costa parlar i en poques ocasions són oberts o comunicatius de les seues coses i amb freqüència donen respostes evasives o mitges veritats o evidents mentides.
El problema no acaba ací ja que els pares parlen poc d’ells mateixos als seus fills fins al punt que en bastants ocasions els seus fills saben molt poc dels seus pares. Açò té una conseqüència negativa i és que els pares no usen un recurs convenient i útil que els ajude a conviure en harmonia i a ser feliços. La comunicació sol reduir-se en moltes ocasions del dia a donar-los normes, consells i sermons, i a dictar-los com han de fer les coses. Hi ha besos i carícies però en nombreèi freqüència menor i que a més minven a mesura que creixen en anys.
Així ambdós es donen a conèixer i tenen la gran oportunitat d’exposar davant dels fills idees-força o conviccions de la seua vida personal, familiar i social. En el que els pares comuniquen d’ells mateixos als fills xicotets ha d’entrar la prudència.
Està clar que també cal escoltar-los en els seus gustos, problemes i projectes. Escoltar-los significa ajudar-los a raonar, ajudar-los a obrir-se i a prendre decisions.
2.1. Educar a un fill/a és:
Els temes sobre què parlar amb els fills són il.limitats. A mode d’indicador posarem aquests exemples:
2.2. Efectes de la comunicació: Si s’avança en comunicació amb els fills s’avança en afecte, en respecte a l’altre, en harmonia, en pau i en serenitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!