La Veritable ruptura d’Espanya (i II)

El que trenca el país és la presència dels poderosos que defrauden la hisenda pública al mateix temps que reben amnistia fiscal. Ingovernabilitat és l’administració de la justícia que empresona majoritàriament els pobres per robar un pollastre i els delinqüents “peixos grossos” es passegen per mars i safaris ostentant la seua riquesa. Ruptutra és desnonar les famílies amb una llei hipotecària que ha estat declarada pel Consell Europeu com a injusta. Desigualtat és la present llei electoral que trenca amb tota proporcionalitat de la ciutadania. Inestabilitat és la que viu la joventut del nostre país que, segons tots els informes i enquestes, pensen que el futur és de clara precarietat i incertesa donades les tendèncioes d’ocupació, que en l’actualitat es troba amb una taxa d’atur del 48,8%.

Aquests són els veritables reptes per a crear un país solidari i cohesionat. Ningú en democràcia hauria de témer -amb tots els requisits legals que siguen necessaris- celebrar un referèndum consultiu on cada territori, comunitat, poble… expresse el seu sentir, identitat i pertinença. Les recents eleccions generals han vingut a reflectir que la ciutadania no es conforma amb el bipartidisme i reivindiquen la pluralitat política.

És l’hora del diàleg que exigeix canvis basats en l’aprofundiment de la democtràcia, la transparència i el respecte a la pluralitat cultural. Caminar cap a la unitat respectant la diversitat dels pobles i això requereix “escoltar-nos”, “Desbloquejar posicions partidistes” i plantejar els canvis necessaris de com ha de ser l’organització de l’Estat d’acord a la nova situació. És una bona notícia que la ciutadania estiga més informada, siga més exigent per a garantir els drets contemplats a la Constitució Espanyola. La democràcia és una “obra d’art que es realitza quotidianament en el diàleg”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *