Tanmateix, “nombrosos xiquets des de l’inici són rebutjats, abandonats, els roben la seua infantesa i el seu futur. Algú s’atreveix a dir, quasi per a justificar-se, que va ser un error fer que vingueren al món. “Açò és vergonyós” Què fem amb les solemnes declaracions dels drets humans o dels drets del xiquet, si després castiguem els xiquets per errors dels adults? ” Perquè “quan es tracta dels xiquets que vénen al món, cap sacrifici dels adults serà considerat massa costós o massa gran, amb tal d’evitar que un xiquet pense que és un error, que no val per a res i que ha estat abandonat a les ferides de la vida i a la prepotència dels homes”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!