Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ja sabeu que sols mor allò que s’oblida. I la nostra tia Teresa sempre viurà en nosaltres, els seus nebots, perquè la tenim present en el record cada dia.

Són moltes les maneres o formes de redactar aquest apunt de record en el seu 1r aniversari d’haver-nos deixat, i més encara si tenim en compte el que va patir durant la seua vida terrenal. I ho farem amb uns versos del poeta Salvador Espriu:

SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

He de pagar el meu vell preu, la mort,

i avui els ulls se’m cansen de la llum.

Baixats amb mancament tots els graons,

m’endinsen pel domini de la nit.

Silenciós, m’alço rei de la nit

i em sé servent dels homes de dolor.

Ai, com guiar aquest immens dolor

al clos de les paraules de la nit?

Passen el vent, el triomf, el repòs,

per rengles d’altes flames i d’arquers.

Presoner dels meus morts i del meu nom,

esdevinc mur, jo caminat per mi.

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,

enllà del cant, enmig dels oblidats

caiguts amb por, només un somni fosc

del qui sortí dels palaus de la lluna.