És típica l’afirmació que la dreta sempre està unida perquè la uneixen interessos i l’esquerra sempre desunida perquè la uneixen ideals. La imatge torna a ser malauradament actual. Però, quin tipus d’ideals són els que ens mouen a l’esquerra que impedeixen la seua reconciliació i el plantejament d’una causa comuna? Almenys hi ha dos tipus d’esquerra. La que podria identificar-se amb la imatge aperturista i tolerant de Voltaire, els que s’identifiquen ara com a “progres”, però d’identitat burgesa, i l’esquerra que podríem relacionar-la amb Marx, militant, coherent i compromés en la seua vida amb la causa dels pobres, víctimes d’aquest sistema cruel.
Les nostres esquerres haurien de reflexionar en torn a quins postulats s’alienen, perquè la tendència del model “Voltaire” clamarà per la legalitat, la justícia,… però sabem que la llei podrà dir que aqueixes sabates que dus són teues… però si no tens sabates la llei no te les va a proporcionar. L’esquerra burgesa en aqueix plantejament de “modernitzar” la societat, desenvolupadora, de progrés, tolerant amb tot (amb el que és bo i el que és roí) on la moral destorba perquè en pro de la llibertat, amb valor suprem, ningú pot dir-me el que haig de fer… Aqueixa esquerra no és capaç d’enfocar el sofriment dels pobres. Treballarà pel benestar, però el seu, en primer lloc. Canviarà els termes de la revolució de la societat civil: “Llibertat, igualtat i fraternitat”, per altres més descafeïnats, com solidaritat, drets socials, estat del benestar, tolerància… (Els socialistes també tenim dret a estiuejar a Marbella” Cuca Solana impulsora de la moda espanyola, 30 anys al front de la Mercedes-Benz Week). i no li interessaran els canvis radicals de les regles del joc, no vaja a ser que perdem les nostres prebendas aconseguides amb esforç en aquesta societat injusta que critiquem. No pretén la revolució, sinó la reforma d’alguns aspectes del sistema que li permeten “grinyolar” menys als engranatges de la seua maquinària.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!