Lambda celebra l’aniversari de la llei que va suposar el primer pas per al reconeixement de la dignitat de les persones trans amb un acte en memòria d’Ana Cano, activista trans morta el passat mes de gener.
Lambda s’uneix a les commemoracions del 15 de març, el Dia de la Visibilitat Trans, recordant a l’activista Ana Cano, Meluska, amb un homenatge que se celebrarà en el Centre Octubre a partir de les 19:30 hores. L’acte, en el qual es repassaran els assoliments i lluites de les persones trans i la vida de l’activista, coincideix amb el desè aniversari de l’aprovació de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de l’esment relatiu al sexe de les persones i el debat a les esmenes a la llei trans autonòmica que, ara mateix, es realitza en les Corts.
“Deia la nostra companya que aquesta llei no era per a nosaltres, sinó per a aquelles persones que vindrien després, perquè nosaltres ja havíem viscut, i tenia raó, són les i els nostres menors els que gaudiran la llei o patiran la inexistència d’una regulació que protegisca els seus drets i que ha de nàixer sabent escoltar la veu de les persones afectades”, comenta Fani Boronat, coordinadora general de Lambda. Per la seua banda, Àlec Casanova, vocal de suport Legislatiu de Lambda i portaveu de la vocalia trans del col·lectiu, recorda que “la llei de 2007 va ser pionera en molts terrenys com no haver de donar explicacions per a signar un contracte de treball o utilitzar una targeta de crèdit o realitzar qualsevol altre tràmit públic o privat. Aquesta llei va permetre que el DNI de milers de persones trans a Espanya acreditara el seu vertader nom i gènere” i afegeix: “no obstant açò és una llei que es va enfrontar a la negativa de part de la societat i que va fer que s’introduïren terminis, diagnòstics patològics i exclusions injustes. Una llei que va ser ‘‘’mutilada’ abans de nàixer, esperem que la nova Llei, que ara mateix es debat en les Corts, no córrega la mateixa sort”.
Des de Lambda recorden que, a nivell autonòmic, aquesta llei ha passat per davant de la tan necessària Llei d’Igualtat LGTBI que sí s’està debatent en el Congrés dels Diputats per part de les diferents entitats que conformen la Federación de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales, entre les quals es troba el propi col·lectiu. Referent a açò, Boronat indica: “pensem que les persones trans no podien esperar més, com a societat és la nostra obligació moral retornar la dignitat a totes aquelles persones trans que han patit el rebuig i l’exclusió.” El col·lectiu recorda que, en aquest sentit existeix un grup de vigilància conformat per diferents entitats que treballen la realitat trans que estan assistint i participant en les diferents reunions i debats de les Corts. “Hui mateix, el Dia de la Visibilitat Trans acudim a les Corts després d’haver-nos reunit amb representants dels diferents grups polítics, per a veure com es desenvolupa el debat de les esmenes, i ho fem perquè no volem que ningú oblide que la transfòbia mata”.
La llei estatal.
A nivell estatal, la realitat és una altra. Des de FELGTB la lluita es troba ara a aconseguir una Llei d’Igualtat LGTBI i contra la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere, o característiques sexuals que supose l’avanç definitiu que necessiten tant les persones trans com el col·lectiu LGTB en el seu conjunt. Entre les mesures més destacades es troben la despatologització de la transsexualitat i el dret a l’autodeterminació de gènere. Després de més d’un any de treball, la FELGTB va presentar al setembre de 2016 la seua proposta d’esborrany de llei, que posteriorment ha anat negociant amb tots els grups polítics.
La proposta de llei està sent actualment negociada amb tots els grups polítics amb representació en el Congrés dels Diputats i s’espera que puga iniciar els tràmits parlamentaris en pròximes dates. “Què millor manera de celebrar el World Pride, que per primera vegada tindrà lloc a Espanya, que l’aprovació d’una llei d’àmbit estatal que plantege les eines per a acabar amb la discriminació cap a les persones trans en particular i al col·lectiu LGTBI en general”, ha explicat Jesús Generelo, president de la FELGTB. “Seguim sent un referent mundial en avanços socials en matèria de drets LGTBI. No solament és important per al nostre país, sinó per a tot el moviment global a favor dels drets humans”.
