Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Que alce la mà qui no haja fet propòsits tan seriosos i repetits com aquestes: l’any que ve em vaig a trencar els colzes per tal d’aprovar el curs en juny o vaig a moderar-me en dolços, fruits secs, begudes o vaig a fer cas als meus amics des de demà per tal de deixar el tabac…piticlín…piticlín…piticlín.

Hi ha ocasions molt favorables per a això. Després de vacacions els esportistes apuren els temps per a posar-se en forma i recuperar agilitat i reflexes. Els xiquets i els joves van a classe amb els millors desitjos. Fàcilment, ens passem de la ratlla en la taula, “total un dia a l’any” però són moltes les celebracions de l’any, les excepcions, i això es paga. “Menja amb cordura que en beure i menjar tacte  has de tenir”.

Afartament, ¿superlatiu de fart?). No passa així, hauria de fer-nos tremolar. Atraquen una joieria a l’Alcúdia i és notícia, Es mobilitza la policia i es posen límits al més aviat millor. No vénen ni en les pàgines últimes dels periòdics els afartaments, encara que els seus efectes siguen demolidors. Si són nocturnes, la nit en blanc  i guerra de budells: volta cap ací, volta cap allà, visites repetides als serveis. I vulga Déu que tot acabe en tormenta intestinal sense derivacions a urgències.