Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Situat en el més profund de la vega d’aquesta comarca, a la riba dreta de la riera de Montesa i en la part septentrional de l’elevada serra de Vernissa, distant vuit minuts, la circumstància fa que la seva atmosfera es trobe massa enfosquida, principalment en l’hivern, durant el qual els raigs del sol no il·luminen el poble fins a les deu del matí; aquest defecte es troba esmenat en part per les bones vistes que disposa i gaudeix cap al nord, descobrint la dilatada i riallera vega de Xàtiva i porció de poblacions disseminades en aquella direcció i en la de l’est “(Diccionari Madoz, II). d’aquesta manera descrivia el 1845 la pedania de Xàtiva.

Petits nuclis de població on serpentejant la carretera el caminant contempla els tarongerars, indústries i habitatges des de la Costera, detenint-se per pregar a les esglésies i Ermites. Entre elles avui s’atura davant l’edifici dedicat a la Verge dels Àngels. Aquest es mostra emparedat entre dues cases que
gairebé oculten la façana. S’hi mostren el sòcol de pedra, la porta adovellada, un fanal, la finestra i l’espadanya de maó, amb la seva campana de 81 kg., fosa en 1830 i el penell rematada per una creu.

L’interior amb prou feines pot atalaiar pel pany, si bé Luis B. Lluch Garin ho va descriure en l’article publicat per Las Provincias el 30 de desembre de 1978, comptant amb l’altar major presidit per la titular i dos altars laterals amb les imatges de Sant Antoni Abat, el Nen Jesús i la Verge del Rosari. A les parets es veneraven emmarcades les oleografies de S. Miquel, Mare de Déu del Perpetu Socors i La nostra Senyora del Carme.

lectura:
Proverbis 23, 22-25,