Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El pelegrí beu de la Font del 25 Xorros (1806), mentre les aigües procedents del manantial de Bellús canten “la sed apagó al labrador sediento/ con mis cristales Saetabis florece/ crece el comercio/ la labranza crece/ población y comercio acreciento”. Des d’aquesta font troba a pocs metres de la CV-620 direcció Alfarrasí, dos carrers, el primer duu al Camí del Cid en BBT i el segon cap a l’ermita, i es bifurca des de l’obelisc rematat amb creu en dos calvaris. Aquests ascendeixen en ziga-zaga cap a l’ermita.

Aquest consta del temple i l’habitatge de l’ermità, que ha estat restaurat a final del segle XX. La façana es troba protegida per un mur de pedra. Al seu interior la plaça amb un pi i un xiprer s’inclinen davant el retaule de sant Vicent Ferrer on es llig:”1982-1993″ Remata la frontera l’espadanya amb creu, penell i campana “Santa Bàrbara” fosa el 1776.

L’interior roman tancat, si bé les indicacions de l’albaidí Elies Tormo al seu llibre Las tablas de la Iglesia de Játiva (1902) constatà la presència entre altres imatge de la Mare de Déu de les Ànimes, santa Clara i del retaule ubicat en la primera capella del costat de l’epístola. Malauradament fou destruït durant l’any 1936.

En descendir es deté el vianant per a contemplar una de les més belles panoràmiques de la ciutat amb el seu castell iber i romà, la muralla àrab i la Seu o Col.legiata cristiana, que s’alça sobre els serpentejants carrers, amb les seues blanques façanes i teulades morunes i l’horta xativina, regada pel Clariano.

Lectura: Baruc 3, 1-4