En aquests dies en què és difícil trobar algú que oferesca el seu temps en les tasques altruistes de millora de les persones i de canvi social, sense preguntar preventivament què trac jo de tot això, la tasca del voluntariat no és necessaria, sinó fonamental. I a aqueix privilegiat grup que es fan persones cada dia amb un gest generós, quotidià i siolidari l’oferir el temor a la resta, que és com oferir pert de la seua vida, sense rebre res a canvi, vull dedicar la meua reflexió de hui.
Ser voluntari és pensar i viure d’altre mode. Abans d’enfrascar-te en una tasca, el voluntariat és algú que descobreix en el seu fer i des del seu fer tota una manera de ser. El voluntari expressa així un mode dempromís que li permet incidir en la realitat que l’envolta. El voluntari observa en el seu entorn situacions de sofriments o de necessitat i no roman passiu o indiferent, les entranyes de li revelen i sent la necessitat de prendre part en la modificació d’aqueixa realitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!