Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aprofitant que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va comparar ahir Catalunya amb una colònia, avui volem recordar que en plena dictadura feixista, quan Espanya es proclamava ‘una, grande y libre’ i el general Francisco Franco lluitava aferrissadament contra els separatismes, el govern espanyol va haver de concedir la independència d’una província espanyola.

El territori de Guinea Equatorial, a l’Àfrica atlàntica, va caure en l’òrbita de l’imperi espanyol a la darreria del segle XVIII, però no va esdevenir formalment una colònia fins el 1926, sota el regnat d’Alfons XIII. A mitjan anys 1950, en plena onada de descolonitzacions i independències mundials, el règim franquista va mirar de retenir la colònia i el 1956 la convertí en província de ple dret i part indivisible d’Espanya.

La jugada de la metròpoli no va convèncer la comunitat internacional i les Nacions Unides van haver de fer pressió a Madrid perquè concedís a Guinea un estatut d’autonomia, aprovat en referèndum el 1963. Però les pressions internacionals van continuar i el govern espanyol va haver de posar data a la independència. Arribà el 1968 després de deixar lligada una constitució favorable als interessos espanyols.

La independència es va concedir en una data simbòlica per a la dictadura, el 12 d’octubre, amb la presència del ministre d’Informació i Turisme espanyol, Manuel Fraga, en representació del cap de l’estat. Tres dies abans, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la signatura de Franco tancava el decret 2467/1968, pel qual es concedia la independència a aquell país africà.

Així deia el text de la independència avalat pel dictador:

«La ferma decisió del govern espanyol d’anar preparant el territori de Guinea Equatorial perquè en el moment adequat pogués assolir la plena independència va obrir un procés que, arrencant de la llei d’establiment del règim autònom, aprovada per referèndum del poble guineà el 15 de desembre de 1963, va culminar en la llei 49/1968, del 27 de juliol, que autoritzava el govern a completar el procés constitucional i a concedir la independència a Guinea Equatorial.

Aprovada per referèndum del poble guineà la constitució elaborada per la conferència constitucional hispano-guineana de Madrid i fetes les eleccions generals convocades per decret 2070/1968, del 16 d’agost, amb aquesta disposició es posa fi al procés descolonitzador dut a terme per Espanya d’acord amb la seva tradició civilitzadora i amb els principis de la carta de les Nacions Unides, i reconeix el resultat de les eleccions per a president de la república amb la proclamació de la independència definitiva del territori i la indicació de la data en què s’ha de transferir el govern a les institucions elegides pel poble guineà.

En mèrit d’això que s’exposa, a l’empara de l’autorització concedida per la llei 29/1968, del 27 de juliol, a proposta de la presidència del govern i prèvia deliberació del consell de ministres en la reunió del dia 9 d’octubre de 1968, disposo:

Article primer:

Es reconeixen els resultats electorals proclamats per la comissió electoral de Guinea amb data 2 d’octubre d’enguany, i en virtut d’aquests resultats es té l’excel·lentíssim senyor Francisco Macías Nguema com a president electe de la República de Guinea Equatorial.

Article segon:

Es declara independent el territori de Guinea Equatorial, a partir de les dotze hores del dia 12 d’octubre d’enguany, moment en què es farà la cerimònia de lliurament de poders al president electe de la República de Guinea Equatorial.

Així ho disposo amb aquest decret, a Madrid el 9 d’octubre de 1968.

Francisco Franco

El vice-president del govern, Luis Carrero Blanco.»