I fruit d’aqueix conflicte d’interessos i experiències, arribem a la nostra societat postmoderna en què la pèrdua de referents per a la vida segueix essent una constant. La religió va perdent forces en les consciències; es va diluint la moral tradicional; ja no se sap amb certesa qui posseeix les claus que orienten la nostra vida.
Si no hi ha a qui acudir, cada u ha de defensar-se com puga. Alguns viuen amb una personalitat prestada, alimentant-se de la cultura de la informació: el que diuen els mitjans de comunicació, les modes, les opinions d’altri, què cal fer. Hi ha els que cerquen algun succedani en les sectes o en el món d’allò virtual o en la tecnologia desenfrenada. Per altra part, són cada vegada més els que simplement viuen perduts, que viuen dia a dia, sense plantejaments a més llarg termini que el cap de setmana. No tenen meta ni projecte. Prompte es converteixen en presa fàcil de qualsevol que puga satisfer els seus desditjos immediats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!