Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Crisi, atur, pobresa i desigualtat. L’augment de la desocupació, ha dut la caiguda de les rendes bàsiques mitjanes i un major empobriment de les baixes. També l’eixamplament i la consolidació de la desigualtat, que posa cada vegada més distància entre els més rics i la resta de la societat (especialment, amb els més pobres)

Quasi 11 milions d’espanyols es troben davall el llindar de la pobresa (amb ingressos per davall del 60% de la renda mitjana estatal, uns 7.300€ en el cas d’un adult que visca sol), com va posar de manifest Càritas en la presentació de l’informe Foessa.

Els ciutadans estan sofrint les contínues retallades. S’han establert una sèrie de mesures injustes i insolidàries que vénen a significar el desmantellament de l’estat del Benestar.

Alguns exemples els podem trobar en el sistema de salut, amb l’increment del copagament farmacèutic, i l’eliminació del dret a l’assistència sanitària a les persones immigrants en situació irregular. En l’educació retallades en beques de menjador i material escolar, l’eliminació del sistema de gratuïtat de llibres, augment de taxes en la universitat. Les retallades en protecció social i ocupació han suposat també un increment de les persones en situació de vulnerabilitat.

La Reforma Laboral, l’abaratament de l’acomiadament, la retallada en les pretacions  per als nous desocupats s’han reduït del 60% al 50%, el subsidi de majors de 52 anys que passa a cobrar-se ara a partir dels 55 anys, i l’enduriment dels requisits per tal d’accedir a la Renda Bàsica d’Inserció entre altres. Així mateix s’han tretallat les ajudes d’habitatge i rehabilitació, els suports que tenien les persones amb discapacitat per a l’adaptació de les llars, i les ajudes per al lloguer. Podríem seguir…

La solució no pot passar per tornar a l‘status quo de dècades anteriors.

Cal el desenvolupament de polítiques socials destinades a la inclusió social com a una inversió necessària per tal d’avançar en l’eliminació de la desigualtat. Cal avançar cap a l’establiment de noves regles de joc i equilibri entre el fet polític i econòmic. Reprendre els valors de l’equitat o solidaritat com a contrapés a la doctrina neoliberal.

Millorar l’eficiència del sector públic i establir prioritats amb rostre humà (moratòria en desnonaments, aprovació de la dació en pagament…I i donar suport a iniciatives socials i econòmiques per tal d’avançar cap a una major justícia social i, per què no, cap a un model que supere la lògica capitalista.

I això és el que esperem totes i tots els que hem votat opcions democràtiques, progressistes i valencianistes.