Sant Sebastià d’Algemesí

En fer-se de dia escoltem l’eco de les carretes camí de València i els passos dels llauradors amb les eines en busca dels tarongerars. Una filera d’homes i dones ens ixen al pas en la porta dels Sants Abdó i Senen. I entre ells, en la nit dels temps, un anònim carlista busca salvar la vida dels que el persegueixen, amagant-se en aquest portal, davall la mirada dels Sants de la Pedra. A ells encomana la seua persona i en el seu honor promet erigir-los una ermita.

D’aquest mode, havent tornat al present efímer, el pelegrí camina cap al centre històric pel carrer València, trobant a la seua dreta, custodiat per les cases i dos fanals, el santuari. Aquest té porta adovellada, amb fulles de fusta i dues finestretes a través de les quals, en la penombra es contempla l’interior. Sobre elles s’alça el retaule de rajoletes del segle XVIII amb la representació iconogràfica dels màrtirs perses: cetre, espigues, raïms i corona. Una finestra il.lumina el lloc i sobre ella l’espadanya amb la campana, en què es troba grafiat: “SANTOS ABDON Y SENEN-VECINOS DE LA CALLE”. El penell de ferro amb les siluetes dels màrtirs i la creu ens invita a contemplar el cel, abans de passejar la mirada per l’interior.

Aquest està cobert per una volta d’aristes dividida mitjçant un arco faixó. Al fons es troba l’altar de dos cossos, en el superior s’alça la Mare de Déu del Rosari i en l’inferior els sants titulars. Els acompanyen en sengles peanes Sant Josep i Sant Vicent Ferrer.

Lectura: Mt 7, 13-14

Quant a valldalbaidi

Valldalbaidí, professor de llengua i literatura catalanes (així ho diu el meu títol administratiu) malgrat el que diga el PP, fa molt anys que treballe en aqueixa cosa que uns volen que siga educació i altres ensenyament, i jo ja no sé el que és. 
Aquesta entrada ha esta publicada en CULTURA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.