Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La ingent obra de les Missions, que l’Església realitza des del començament i que continua, és una eloqüent prova del treball de l’Església en origen en els països pobres d’on ve l’actual emigració a Europa. Podríem citar igualment el treball de Caritas Internacional, de Mans Unides, dels religiosos i d’altres moltes institucions i organitzacions de l’Església o vinculades a ella que treballen a pesar de l’escàndol de les cruels retallades socials que s’enduen sempre, a les primeres de canvi, la imprescindible i obligatòria solidaritat en la cooperació exterior. O el que és pitjor: es desvia cap a l’enfortiment de la seguretat en compte de fer-ho cap al desenvolupament. Respecte al trànsit, vos parle només del que conec de prop. L’Església dialoga i parla sobretot amb els fets. Els més dels més pobres dels emigrants són acollits i reben el suport de l’Església.

Caritas ho deia aquest any “He vist l’opressió del meu poble” (Ex 3,7), diu Déu. “La caritat comença per obrir els ulls a la realitat, però la realitat es pot mirar i valorar de diferents maneres. Podem veure la realitat des del benefici de les grans empreses, des del fluir dels préstecs bancaris, des dels interessos del mercat, des de la reducció del dèficit i els resultats macroeconòmics o podem llegir la realitat des del nombre d’aturats, des dels rebutjats pel sistema, des de les rendes mínimes, des dels índexs de pobresa, des de les retallades dels drets socials” O -afig jo- des de la mirada dels emigrants que quan els van preguntar, ferits i malalts, al Gurugú, després d’un assalt a la tanca, de si valia la pena, els contestaren: “Ningú -ni la fam- ens robarà l’esperança. És l’únic que ens queda”