Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“La tierra está limpia, sin una hierbecita. Las acequias distribuidoras de agua tienen los rebordes alisados con primor. Y en esta tierra pulcra y limpia, el naranjo se levanta y esponja orgulloso, aristocrático” (Azorín, València)

Acompanyat per l’escriptor de Monòver, ix a la trobada del caminant la Reial Sèquia de Montcada, mare que rega la partida de la Lloma de Foios, el calvari i l’ermita dedicada a la Santíssima Sang, indret consagrat a Déu des del segle XVIII, edifici alçat el 1942 per la Germandat del Santíssim Crist de la Sang, propietaris de les terres que es troben al voltant. Posteriorment, el 1990 fou restaurada pels clavaris.

La façana és elegant, d’estil neoclàssic, amb ornamentació piramidal, retaule de ceràmica i espadanya d’una sola finestra, on els dies de festa juga la campana de 72 kg, fosa el 1990 per Salvador Manclús a expenses dels clavaris del Crist i sobre la qual s’alça el penell, anclada a una esfera inferior. L’interior rectangular té volta de canó i peraltada, destaquen les dues pilastres amb capitells corintis. En el retaule es venera la imatge del titular, obra de Carmel Vicent, amb qui va ocórrer aquesta anècdota contada pel pàrroc a Luis B. Lluch Garín:

“Quan en Carmel cobrà, en aquell temps 4.000 pts., demanà una dotzena de melons perquè li feien molta il.lusió, ja que els melons de Foios tenen molta fama. Els llauradors cercaren els millors, però algú, en l’encàrrec, en canvià alguns i el bo de Vicent es va queixar de la qualitat dels melons” (Ermites y paisatges de València I, pàg. 396)

Lectura: Isaïes 44, 1-5

Oració: Pare. Escolte en el silenci de l’horta: “creixerà com herba al costat de l’aigua, com pollancres al costat dels rius.” Contemple el lloc, igual que la sèquia belluguejant pels camps, mire les estacions del calvari, l’ermita, amb el seu retaule i campana. Senyor, feu d’aquesta sèquia esquerdada, una deu que sacie el que té set, regue la terra que crema amb la teua Paraula.