Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Oleguer Presas, Miguel Bosé i Àlvaro Vioque

Si heu llegit el títol del post us preguntareu què ?pinten? aquests tres noms seguits. I això que m?he deixat el del Roc Casagran. En primer lloc diré que tot el món  deu saber que Roc Casagran i Oleguer Presas han escrit un llibre Camí d?Ítaca, que Miguel Bosé fa música i que Àlvaro Vioque és l?autor del llibre Les barbaritats de la COPE. Fins ací tot clar. I ara ve l?explicació que m?ha fet ajuntar-los.

 

Ahir vaig acabar la lectura de Camí d?Ítaca. El recomane. Es llig fácilment i, fins i tot, és reflexiu al voltant de la realitat que ens envolta. Això em va traslladar a la guerra d?Iraq: manifestacions, ?burrera governamental i pepera?, desitjos de pau mundial, etc. I a continuació (ja feia temps que el tenia per casa) vaig ?afrontar? la lectura de Les barbaritats de la COPE. Es llig en poc de temps. Perquè són de tal calibre les ?barbaritats? que s?hi troben, que en una hora i mitja el tens llegit. I clar, torna, entre altres coses, a venir-te a la memòria la guerra d?Iraq i les campanyes de la COPE (ja sabeu contra qui).

Avui m?he alçat i, mentre feia unes tasques de la casa, he recuperat el tema de Miguel Bosé La belleza (del CD 11 maneras de ponerse el sombrero). Gemma Nierga, en La ventana d?aquells llunyans dies del març de 2003, el va posar per tal de dir amb música a favor de qui estem totes i tots aquelles i aquells que volem un món en pau. I no sabeu com he gaudit escoltant-lo de nou. Ací us el deixe? i, si disposeu de la gravació, escolteu-lo. M?ho agraireu.

Bon dia.

Enemigo de la guerra
y su reverso, la medalla
no propuse otra batalla
que librar al corazón
de ponerse cuerpo a tierra
bajo el peso de una historia
que iba a alzar hasta la gloria
el poder de la razón…

y ahora que ya no hay trincheras,
el combate es la escalera
y el que trepe a lo más alto
pondrá a salvo su cabeza
aunque se hunda en el asfalto
la belleza…..

míralos como reptiles,
al acecho de la presa,
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión;
siguen todos los raíles
que conduzcan a la cumbre
locos porque nos deslumbre
su parásita ambición
antes iban de profetas
y ahora el éxito es su meta;
mercaderes, traficantes,
más que nausea dan tristeza,
no rozaron ni un instante
la belleza…..

y me hablaron de futuros
fraternales solidarios,
donde todo lo falsario
acabaría en el pilón.
y ahora que se cae el muro ya no somos tan iguales
tanto tienes, tanto vales,
viva la revolución
reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada

que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza…

El roure i l’heura
14.06.2009 | 1.22
De Minimàlia
04.05.2012 | 9.16
La feina de diputat/da
02.11.2008 | 1.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.