No ens ha d’estranyar que açò esdevinga quan la pròspera indústria de les armes mou tant diner en aqueix país. Per això, l’Associació Nacional del Rifle diu que als dolents amb armes els atura els peus un bo amb armes. Per això proposa que en cada centre escolar hi haja un guàrdia armat.
Però també cal valorar que molts ciutadans americans no estan en aqueixa línia, que no volen armes, que contesten en públic a la mateixa Associació del Rifle en la seua pròpia seu. Volen un altre tipus de convivència.
Finalment, veient el rostre de Robbi Parker cal mirar el profund sofriment de les víctimes. I és indiscutible que cal posar-se del costat de qui pateix.
I cal recordar Jn, 16, 22: “Així també vosaltres ara sentiu tristesa, però quan aparega entre vosaltres us alegrareu, i la vostra alegria no us la traurà ningú” I també la frase d’Oscar Wilde: “On hi ha dolor, hi ha sòl sagrat”.
Per tant, cal construir una societat de respecte i de consol, respecte per tal que els actes de violència no broten; consol per tal que, si broten, els sanem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!