Hi ha molts ciutadans que són sofridors silenciosos, inclús sense concessió a l’enrabiada davant els abusos de la corrupció, els desnonanemts, la immigració-deportació, la desocupació, la degradació mediambiental… L’esperança no pot estar en aquesta illa.
Els plutòcrates insisteixen a convertir el món en un gran zoo en què tot és objecte de transacció mercantil amb guanys avantatjosos per a qui més té. Quina eixida li queda al poble? La mobilització, el carrer, les urnes, la resistència?
La decepció ciutadana es manifesta malgrat les “majories silencioses” que indiquen, com a justificació, el nostre govern. El pitjor seria caure en la inèrcia de la conformitat, de l’esclavitud. No poden ser els ciutadamns testimonis impassibles. Hem de ser far i sentinella. De la imposició, que fa borregos i esclaus a les persones, a la paraula, a la responsabilitat ciutadana, a la democràcia efectiva, al govern del poble pel poble, a la metamorfosi de súbdits a ciutadans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!