Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
JO TAMBÉ VULL SER RUBIANES (I UN ESTAT PROPI)
Ahir només saber el que havia passat amb Pepe Rubianes ja vaig escriure -molt indignat- uns mots al meu bloc. Avui, com que tinc més clar el que ha passat amb aquest "homenot", vull afegir alguna cosa. Però ho faré amb paraules d’un gran poeta que la majoria coneixereu, Joan Maragall. Aquest "homenot", avi del Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall, escrigué l’any 1898 un poema Oda a Espanya. Aquest poema acaba amb aquesta estrofa:
On ets, Espanya? -No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -que et parla entre perills?
Has desaprés d’entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!
És el que vull dir en aquest moment. Gràcies perquè tenim mitjans on podem parlar obertament.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
RUBIANES SOM TOTS
.
Hui hi ha una entrevista interessant al Periódico de Catalunya. Et deixe l’enllaç per si algú vol llegir-la.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=338246&idseccio_PK=1006&h=060909