Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 d'agost de 2013
0 comentaris

XERACO (LA SAFOR)

Situat a la part nord de l’horta de la Safor . La superfície del terme és pla a la part est i muntanyós cap a l’oest . En el sector muntanyó es troba el puntal de Quatre Termes, amb 584 metres d’altitud ; el puntal de les Foies , amb 535 , en l’Alt de L’Escudella , amb 481 i el Tossal Redó , amb 515 . Limita amb el mar Mediterrani amb un litoral d’uns 4 quilòmetres de longitud . El terreny conreat comprén el 40 per cent del total del sòl municipal en què es cullen cítrics , hortalisses , etcètera; hi ha una mica de secà en què es troben garrofers , oliveres i ametllers . En el terreny improductiu creixen pins i matolls . Darrerament hi ha hagut un cert desenvolupament industrial que juntament amb les urbanitzacions de la platja , han aportat un increment demogràfic de la població . Actualment té prop de 6.000 habitants . La parròquia està dedicada a l’Encarnació de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de Sant Francesc de Borja .
 
Pels vestigis arqueològics trobats a la part alta de la muntanya de la Barcella el terme de Xeraco va estar habitat en l’Edat del Bronze . Era una alqueria musulmana , que va pertànyer a Avincedrel , quan el rei Jaume I la va conquerir el 3 juny 1248 , donant cases , terres i torre a Arnau de Bosquet i 30 companys seus . Va pertànyer al monestir de la Valldigna . Posteriorment va passar a la jurisdicció del duc de Gandia , el marquès de Villena . El rei Joan II la va donar a Bernat de Almunia , que el 13 de gener de 1550 el seu últim posseïdor, Joan Jeroni d’Almunia, el va vendre per 15.000 timbres valencians al futur Sant Francesc de Borja , llavors duc Gandia . Entre la llacuna del Cañar i la platja hi ha les ruïnes d’una torre de possible origen àrab , d’uns 14 metres de diàmetre a la base.
 
Al principi en l’aspecte eclesiàstic va pertànyer a Gandia fins 1535 , que es va desmembrar convertint-se en rectoria de moriscos . En 1574 era annex de Xeresa , tenia llavors 30 cases de cristians nous . L’Arquebisbe Sant Joan de Ribera va manar que es derroqués l’església construïda sobre el solar de l’antiga mesquita i que es construís una altra de més volum . L’actual temple es va edificar al començament del segle XVIII . En 1755 es va col · locar per primera vegada el Reservat , erigint-se en Vicaria . Hi ha una ermita on es venera la imatge del Crist de l’Agonia , a qui juntament , amb la titular l’Encarnació de la Mare de Déu i Sant Isidre , se celebren les festes patronals en el mes d’agost.
PD: Aquest apunt és una traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. Per a quan una edició en valencià?

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.